Violes, violetes i violers
És un goig de trobar-ne durant les passejades pel bosc. Tenen una bellesa serena que convida a aturar-se i fer-ne un ramet per decorar i gaudir de l'aroma.
La família botànica de les Violàcies és molt extensa i el gènere Viola inclou diverses espècies, sovint dificils de distingir entre elles. Tot i així, totes les violetes són plantes silvestres comestibles de primavera i totes comparteixen propietats medicinals molt similars. El que sovint no es té prou en compte és el seu valor nutricional i la tradició medicinal. Tant les flors com les fulles del violer són comestibles.
On collir violetes silvestres
Les violetes silvestres creixen sovint entre l’herba tendra, als marges ombrívols, a les obagues, a les vores de camins tranquils o sota arbres caducifolis. Formen petites mates discretes i baixes. El seu color és habitualment porpra, tot i que pot ser més pàl·lid o tirant cap al blau. De manera excepcional, també en podem trobar de blanques. Cal tenir present que no totes les violetes tenen la mateixa intensitat de fragància.
La seva presència ens parla de la salut del bosc, de sòls vius i poc alterats. Allà on hi ha violetes, el terreny sol ser fresc, ric i respectat. No són plantes que s’imposin: conviuen, comparteixen espai i creixen sense pressa.
La floració sol durar uns dos mesos, segons les temperatures. A l'estiu només hi trobarem la mata amb les fulles, discreta entre altres herbes.
Collir violetes requereix un xic
de paciència. En calen moltes.
50 g. omplen just un plat fondo.
Collir violetes requereix un xic
de paciència. En calen moltes.
50 g. omplen just un plat fondo.
☝És una flor apreciada en jardineria, cultivada per fer-ne poms aromàtics o per decorar parterres. Les violetes de jardí també es poden consumir sempre que no estiguin tractades.
Una planta delicada: com collir les violetes
Els violers són plantes delicades, no s'han d' arrencar mai. Cal collir les fulles i flors amb molta cura, amb els dits, suaument, o millor encara, amb unes tisores, deixant sempre flors perquè la planta continuï el seu cicle. No s'ha d'estirar, ja que això faria sortir tota la mata.
Collir violetes és un gest de contenció. Mai totes, mai d’un sol indret. És una planta que ensenya a mirar, a respectar i a entendre que la cuina silvestre comença molt abans del plat.
Usos culinaris de les violetes
A la cuina silvestre, el violer es pot utilitzar gairebé en la seva totalitat: fulles i flors.
Les violetes s’empren sobretot per les seves flors i preferiblement en cru. Són delicades i aromàtiques, amb una fragància suau que recorda lleugerament el bosc humit. El gust és fi, vegetal i elegant, més present al nas que no pas al paladar.
Tradicionalment, s’han fet servir per perfumar preparacions dolces: sucres aromatitzats, mel, xarops o confitures lleugeres.
També encaixen molt bé en cuina fresca, com a toc final sobre amanides, postres senzilles, fruita tallada o formatges tous, on aporten color, aroma i una sensació de primavera immediata.
Com consumir les fulles del violer
 |
| Aquestes fulletes tendres són ideals per posar a les amanides |
Les fulles joves i tendres també són comestibles. Tenen una textura suau i són un dels grans tresors del violer, tant pel mucílag que contenen com pel seu contingut en vitamina C (fins a 200-210 mg per 100 g), a més a més d'altres nutrients.
- Les fulles més tendres les podem consumir crues, afegides a les amanides verdes.
- També es podenn incorporar a les sopes i brous, on aporten cos de manera natural, gràcies al seu mucílag
Receptes amb violetes
Un clàssic: el xarop de violeta
- Posem l'aigua a bullir, fem una infusió amb les violetes i les deixem macerar 24 hores.
- Hi posarem unes gotes de llimona perquè acidificarà i ressaltarà el color morat.
- L'endemà ho colem i posem aquest suc al foc, amb el sucre, remenant de manera constant i suau fins que fongui be i fins que aranqui el bull. El traiem, deixem refredar i embotellem. Així se'ns guarda tot l'any.
- Quan són cuites les escorrem, les col·loquem al plat i les banyem amb el xarop anterior.
40 g. de sucre Amanides de violetes i les seves fulles
Sopes de violetes
 |
Les fulles de violer (en primer pla), caben perfectament en una amanida silvestre variada, amb altres herbes de temporada |
Propietats tradicionals de les violetes i el violer
El violer no és només una gran verdura silvestre apreciada, sinó que també ha tingut un paper destacat en la tradició remeiera popular.
Les flors es poden collir i assecar per guardar. Tradicionalment s'han utilitzat en imfusió per ajudar a suavitzar i expectorar les vies respiratòries.
Les fulles tenen propietats emol·lients per la seva alta proporció de mucílag. Per aquest motiu, tradicionalment s'han fet servir en casos de refredats i tos, considerant que els seus mucílags ajuden a arrossegar mucositats i a alleugerir la irritació.
La violeta, més enllà del plat
La violeta no és només una flor comestible ni una flor delicada del bosc. Al llarg dels segles ha estat també una flor estimada i escrita. La seva petitesa, el seu creixement discret i la seva fragància subtil han inspirat poetes i narradors que han vist en ella una bellesa que no s’imposa, sinó que espera ser descoberta.
En la literatura europea, la violeta apareix sovint com a símbol d’humilitat, fidelitat i memòria. Shakespeare, a Hamlet, la relaciona amb l’amor sincer, fidel i silenciós. Els poetes romàntics la miren com una flor amagada que recompensa l’atenció pacient.
La tradició catalana l’ha vinculada als primers senyals de la primavera, a la terra humida després del fred i a la sensibilitat per les flors petites i properes. En la cultura popular la violeta ha estat present en cançons, dites i poemes com a flor senzilla i íntima. Fins i tot ha donat peu a l'expressió "són flors i violes", per significar que alguna cosa és fàcil.
Jacint Verdaguer l'utilitza com a imatge de puresa i recolliment, i en l’imaginari rural ha estat sempre una flor que es cull amb cura, sovint per portar a casa, assecar o simplement deixar sobre una taula. També en la poesia de Joan Maragall apareix la violeta com a valor simbòlic de les flors petites.
Què ens diuen les violetes
Aquest imaginari col.lectiu encaixa de manera natural amb la cuina silvestre. Collir violetes és un acte de mesura, d’observació i de respecte. No s’agafen mai totes, no s’arrenca la planta, no es força el cicle. Com passa amb les paraules justes o amb els ingredients senzills, el seu valor no està en la quantitat sinó en el gest.
Potser per això la violeta ha perdurat tant en la memòria col·lectiva. Perquè ens recorda que allò petit, discret i efímer pot tenir una força profunda. I que, a la taula com al bosc, cal saber aturar-se, mirar i escoltar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada