Els colitxos, flors que peten

Els colitxos (Silene vulgaris) són una de les plantes silvestres comestibles més populars de la cuina tradicional catalana, i una de les més apreciades quan arriba la primavera (amb permís dels espàrrecs). 

Tot i això, és una planta tan abundant i prolífica, que si les pluges acompanyen,  pot rebrotar també fora de temporada en determinats indrets.

Reb diferents noms  populars segons la comarca:  colissos, esclafidors. petadors, petonets, entre d'altres. Aquesta riquesa de denominacions ens indica que ha estat una planta molt coneguda, utilitzada arreu i present a la cuina popular des de fa generacions. 

Què són els colitxos

Els colitxos pertanyen a la família de les Cariofil·làcies i concretament al gènere Silene, que alberga una quarantena d’espècies, repartides per tota la península Ibèrica, però la més coneguda com a comestible és, sens dubte, Silene vulgaris.

És una planta herbàcia perenne que creix formant mates baixes, d’un pam escàs d’alçada. Té un color verd glauc característic, fulles allargades i estretes, disposades oposadament al llarg de la tija, i una textura tendra quan la planta és jove.

La trobem habitualment en marges de camins, parets, camps no cultivats, vores de conreu i herbassars, sempre en sòls airejats i assolellats, tant de secà com humits. La seva presència sovint ens recorda els clavells del jardí, sobretot quan floreix, ja que comparteixen estructura floral i família botànica.

Com reconèixer-los bé

Un dels trets més fàcils d’identificar la planta és la flor inflada, com un petit globus, de color verd claret, amb cinc pètals dentats de color blanc. Aquest “inflament” del calze és el que ha donat lloc a molts dels seus noms populars (petadors, esclafidors).

Quan i com collir els colitxos

La millor època de collita és a la primavera, quan els brotets són tendres i sucosos. En anys humits, també poden aparèixer durant la tardor o fins i tot a l’hivern en zones temperades.

Cal collir-los amb moderació, abans de la florida, tallant només les parts superiors i tendres dels brots, i deixant sempre la base perquè la planta pugui rebrotar. Millor evitar les tiges envellides, perquè tot i sent encara que tendres, solen ser amargues i contenen saponines.

Els colitxos a la cuina

Els colitxos són una de les plantes silvestres comestibles més populars de la cuina tradicional catalana. Per a ús culinari no esperarem que floreixin, cal collir-los quan només presenten fullatge. 

Ens interessen les fulles tendres i els brots joves, abans que la planta espigui i s’endureixi. Tenen un gust suau i agradable i una textura una mica cruixent i són molt versàtils. 

Al ser una verdura menuda és aconsellable menjar-la crua o saltejada uns minuts, ja que un procés de cocció més llarg faria disminuir encara més el seu volum. 

Algunes maneres tradicionals de consumir-los:

• Les fulles fresques, escampades per damunt de les amanides

• Saltats lleugerament amb all i oli i unes gotes de llimona.

• En truites, una de les formes més populars.

• Afegits a arrossos, pizzes, farcits o cremes de verdures.

• Escaldats breument i incorporats a plats de pasta o llegums.

Són una excel·lent porta d’entrada a la cuina silvestre, tant per a persones iniciades com per a qui ja té experiència.

"Barquetes" d'endívia amb verduretes i colitxos.

Valor nutricional dels colitxos 

Els colitxos aporten:

• Fibra vegetal, que afavoreix el trànsit intestinal.

• Vitamines i minerals, sobretot Manganès i Potassi.

• Contenen oxalats! per tant, és aconsellable no menjar-ne dosis elevades o escaldar-los abans.

Silene vulgaris: tradició popular dels colitxos i altres curiositats

• Els etnobotanistes han recollit nombroses aplicacions dels colitxos, no només en receptes culinàries senzilles, sinó també en usos medicinals molt diversos, tant per a les persones com per als animals. La tradició local de cada indret peninsular els atribueix propietats curatives molt variades, algunes, probablement formen part de l`ambit de les creences. En qualsevol cas, tot plegat, confirma que és una planta profundament arrelada a la cultura popular i fins i tot al  folklore de diferents regions. 

• Els colitxos han estat des de sempre una de les flors amb què jugava la canalla: posar la flor inflada damunt la mà i fer-la petar amb un cop sec de l'altra mà. D'aquí provenen noms com  petadors o esclafidors.

• En castellà el nom pren un caràcter més sever: s'anomenen collejas, paraula que designa també  una plantofada seca al clatell d'algu, pel so sec, similar al de fer petar la flor. 

• L'origen de la denominació botànica la trobem en la mitologia grega. El personatge de Sileno era un déu menor, vinculat a la bona vida i al vi, company de Dionisos. Sileno tenia un aspecte grassonet i panxut, que recorda el calze ample, inflat i arrodonit de les flors dels colitxos. Sembla ser que el botànic que va batejar aquesta planta tenia ben present aquesta imatge.

Marge de colitxos adults i ben florits. Son molt bonics també per fer rams de flor tendre, i també
 quan la flor ja s'ha assecat.