Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

Quan era petita i  la meva mare  em portava pel bosc, sempre  em feia collir les floretes de la Jonça i tastar el seu gotim secret , que em recordava el sabor de la mel. Era realment com menjar un caramelet, un   "caramel de bosc" , com jo anomeno sempre a les flors de la  Jonça .  Encara ara, quan em passejo per boscos i els seus llindars i terrenys de secà abandonats, tinc el costum d'anat collint aquestes floretes  blaves, a vegades liloses,  i mossegar-les. A la base de la flor  s'emmagatzema un punt de dolçor, en el fons del seu ovari.  La Jonça   (Aphillantes monspeliensis) és una planta de la família de les Asparagàcies i és l'única espècie del gènere Aphillantes , que significa "planta sense fulles", ja que a cop d'ull només percebem la tija i la flor.  Es una planta herbàcia amb tiges que surten arran de terra i ens recorden els joncs. Sol créixer formant colònies, però també la trobem escampada en motes se...

Les   violes o violetes apareixen a finals de febrer i duraran fins a finals d'abril. Són prou conegudes pel seu delicat aroma, però cal primerament aclarir que hi ha diverses varietats de violes . El gènere de les violes comprèn també diverses plantes herbàcies, moltes d'elles de jardí, com ara els pensaments. La viola o violeta que ens interessa és la violeta boscana (com la defineix en Fabra per diferenciar-la de les de jardí), és a dir, la Viola odorata , la que creix en estat salvatge i que té un agradable perfum (no totes les violes són perfumades...¡). La Violeta és doncs una planta que la podem trobar en els marges humits,  a les vores de rieres i rierols o inclús al mig del bosc frondós. Li agradem els llocs ombrívols. La podem distingir fàcilment per les seves tonalitats, que van des del blau-cel fins el lila morat, i pel seu delicat perfum.Aquestes són les  violetes  que aprofitarem per collir ara que és l'època i els alegraran els nostres àp...

Parlem avui de la Cardàmina (Cardamina hirsuta) , una planta de la família de les Brassicàcies (la mateixa família  de la col), que creix en forma de roseta, generalment molt arran de terra, formant una bonica forma circular, en ocasions quasi perfecta, amb les seves fulles esteses cap enfora i amb un eix central molt pronunciat. Floreix a partir de febrer, i les seves flors blanques són minúscules. La Cardamina suporta molt be el fred hivernal la planta és petitona, no més grossa que la mà On trobar la Cardàmina - Hàbitat És una planta tan petitona com deliciosa, que en la seva fase adulta ens cap a la palma de la ma. És molt abundant en marges, escletxes de parets, al mig de les feixes llaurades, però al ser tan petita, no li parem atenció i costa de veure perquè està barrejada enmig de plantes més vistoses i voluminoses. Li agraden, això si, els llocs una mica ombrívols i millor si tenen un punt d'humitat. Però també és una planta que la trobem a vegades en...

Al Plantatge  de fulla estreta  no li espanta l'hivern. El sobreviu gràcies a la seva gran vitalitat i fortalesa. Es d'aquelles plantes que sempre sobreviu, hivern i estiu, amb sequera o sense... Amb poca terra o amb molta... Creixerà més o menys, però és una planta de les que sempre en trobem una mostra. Ara, amb el fred, la neu i les gelades, el podem trobar en petites mates, més aviat esquifides, però que creixen amb gran fortalesa i amb unes rosetes basals amb fulles molt tendres, apropiades per barrejar amb una amanida. A la primavera les trobarem formant grans rosetes atapeïdes de fullam i ufanoses. Tots els plantatges són comestibles si són ben tendres.Hi ha tres tipus de Plantatges: Plantago major, plantago media i plantago lanceolata , que és el que té les fulles més estretes i és el que més abunda ara, al mig de l'hivern. En aquests moments, les seves fulles són menudes, arronsades, com si estesin espantades pel fred, però molt tendres.  Més endavant...

La recepta dels Frexols o Resoles , és d'arrel medieval i la podeu trobar en el capítol 169 del Llibre de Sent Soví, la primera obra de Cuina catalana, escrita en el segle XIV. L'interès que té aquesta recepta és que es fan servir únicament dos tipus d'ingredients: herbes aromàtiques silvestres i farina. Heus aci la recepta, tal i com ve redactada en l'obra citada (he intentat mantenir l'estil original): CLXIX.  Com  fer Frexols Si vols fer Frexols, se fa així: pren sàlvia i menta i hisop i sajolida i ruda i julivert  i fonoll i  créixens i celiandre i comí tendre i matafaluga i altres bones herbes.  De cadascuna segons et sembli. I picades totes juntes, fort i rega-ho. Després tingues farina blanca ben passada i destrempen les herbes amb aigua i fes resoles. En realitat,  aquesta recepta amb plantes silvestres aromàtiques, extreta  de la nostra Cuina Medieval, es tracta d'una mena de truita sense ou,  només amb farina i herbes...

Aquest és el títol del meu nou llibre , escrit amb la col·laboració d´Elisenda Carballido, experta en Nutrició i Dietètica, i que el podreu trobar a partir del 13 d'octubre a totes les llibreries. HERBES A LA CARTA  ( Cossetània Edicions ) és un llibre per endinsar-nos en el coneixement de les plantes silvestres comestibles : Ens mostra on trobar-les, com les podem reconèixer, com collir-es, com preparar-les per fer-les apetitoses i sobretot, les seves propietats nutritives. L'objectiu d'aquesta obra és proporcionar la informació bàsica per començar a endinsar-nos en aquest fascinant món de les  plantes  silvestres que ens brinda la Natura, per tal d'obtenir-ne els millors aliments i saber optimitzar-los en els fogons. El llibre HERBES A LA CARTA  s'endinsa també en la història de la nostra  cuina, per mostrar-nos com i de quina manera el consum de plantes silvestres ha format part de la nostra cultura culinària i gastronòmica. Per tant, vist des d'...

La Verdolaga ( Portulaca oleracea ) és una planta molt familiar, perquè la trobem en totes les hortes, jardins, torretes  i en camps acabats de llaurar. Sol créixer ara, cap a finals d'estiu, amb les pluges d'agost. És de les plantes que "ens fan nosa" i les arranquem. Doncs bé, arranquem-les, però que siguin per posar al plat: a les amanides, en una sopa de verdura, en una truita. Verdolagues amb flor La Verdolaga és  una planta menuda, que quan ha agafat una alçada de 5-9 cm, aleshores creix arran de terra, desplegant els seus brots en sentit circular i pot formar  mates de molta amplària. Tota ella és comestible: tronc, fulles i fruits (minúsculs). Foto de verdolaga, troncs i fulles comestibles Propietats de les verdolagues Per un tema pràctic, el més fàcil de consumir són les fulles de les Verdolagues , que tenen un gust àcid i una textura cruixent que quan les masteguem, es torna viscosa, degut al molt de mucílag que contenen. Per aquesta ra...