Entrades

El Card marià, un banquet per depurar el cos

Imatge
Card Marià Amb les últimes pluges el Card marià ( Silybum marianum ) comença a créixer amb força. És el moment de collir-lo i aprofitar-lo. Personalment, a mi m'agrada sempre contemplar-lo en detall abans de tallar, perquè el dibuix de les seves fulles el trobo senzillament preciós, semblen totes iguals i són totes diferents.  Les betes blanques sobre el verd de fons formen un estampat perfecte, encisador, un dels dissenys més bonics de la natura. El Card marià pertany a la mateixa família de les carxofes, i fa una flor similar però mes petita.  Es una planta silvestre invasora, espinosa, amb les fulles dotades de punxes en el extrems. És  de creixement molt ràpid i  ens florirà a partir de maig. És molt abundant, i creix en colònies, a la vora de camins, terrenys abandonats, etc... El Card marià és una planta ideal per descongestionar el fetge, per depurar l'organisme després dels menjars forts de l'hivern. Per això la Naturalesa ens la pro...

Malves, verdes i tendres

Imatge
La Malva (Malva sylvestris)  és una de les poques plantes comestibles de fulla que trobem ara a final d'hivern. Aguanta molt be el fred, les plantes, ara,  solen ser escanyolides perquè el fred no les ha deixades créixer, però permeten aprofitar algunes poques fulles.  Si l'hivern ha estat plujós, en aquesta època de l'any que som ara, la planta ja comença a ser ufanosa i podem fer una bona collita per un àpat. A partir de la primavera la Malva inicia un creixement ràpid, dens, i començarà a florir entrant l'estiu, però les fulles no les perd mai. De tota manera, quan són més bones és en aquesta època, prèvia a la floració. Fulles de malva De la Malva aprofitarem les fulles com a verdura, sobretot per coure, però també per l'amanida si són ben tendres. I les flors , per consumir com a decoració de les amanides. Flors de malva Propietats de la malva De la Malva cal destacar-ne diverses qualitats: 1. El seu alt contingut en mucílag, cosa...

Búrnia de figues: un plat amb història per menjar a l'hivern

Imatge
La Búrnia de Figues s'elabora amb figues, sucre i pètals de Rosa . En el meu cas, he utilitzat la Rosa centifolia , la més perfumada de totes,  i figues saioles, que són de color verd clar i tenen una pell més resistent per mantenir-se senceres. Què és una Búrnia? Quan jo era petita i em feia un cop de cap i em sortia una protuberància al front, fruit de la trompada, em deien que m'havia sortit una "búrnia". En realitat la Búrnia és una mena d'olla petita, de terrissa, amb forma una mica  com de pera, o sigui, amb  protuberància a la part de la base. D'aqui -suposo-, la seva equiparació amb el bony que et surt quan et dones un cop de cap. Per tant, és fàcil entendre  el per què a aquesta l'elaboració de les figues amb roses, se la denominava Búrnia, perquè  aquest és  el tipus de recipient ideal per posar la barreja i guardar-la, encara que actualment tenim els pots de vidre que van molt millor. La Búrnia de Figues és una elabora...

Un bolet d'hivern: el fredolic

Imatge
El Fredolic és dels bolets que creix avançada ja la temporada. És un bolet  gris, a vegades quasi negre,  amb la pinta i la cama de color blanc.  El podem trobar sol o formant "estovades". És un bolet senzill, delicat i trencadís. Ha de ser consumit aviat, perquè no aguanta molts dies.  Els fredolics novells tenen una aparença menuda però consistència  forta, i amb el capell en forma de cúpula, perquè encara no han acabat el creixement, són ideals per fer truites, i fins i tot per posar en algun suquet estofat. En canvi els fredolics més "vells", que ja tenen el barret pla i molt trencadís són els que podem aprofitar millor per fer sopes, ja que cuinats d'altra  manera se'ns trencaran fàcilment i la seva presentació a taula no serà idònia. El fredolic és molt fibrós, té una textura cruixent, sobretot els més joves i un gust de bolet molt pronunciat. Al meu parer, una de les maneres  de gaudir millor del gust d'aquest bolet és e...

Fruits de novembre: les cireres de pastor

Imatge
L'Arboç ( Arbutus unedo ), és un arbust molt comú de trobar pels boscos. I en aquests moments de l'any, ens regala els seus fruits: les cireres de pastor , ideals per picar quan anem a passejar pel bosc o per matar la gana quan anem a buscar bolets. Cireres de pastor i mermelada  La planta por arribar a tenir fins a dos metres o més d'alçada, generalment amb forma d'arbre petit, i molt ramificat, i fa unes flors en forma de  campanetes menudes i blanquinoses, que l'any sobre, es convertiran en fruits. És molt comú trobar un arboç que a la vegada tingui fruits madurs i flors. I és que la flor d'ara, serà la cirera de l'any vinent: 12 mesos de maduració¡¡¡ Quan l'arboç no té flor ni fruit, es pot confondre amb el llorer, perquè les seves fulles són quasi iguals, però  les de llorer són aromàtiques i les de l'arboç no. Les cireres de pastor són comestibles quan són vermelles del tot i toves. Tenen una consistència farinosa i pa...

La cuina de la Llenega

Imatge
Article publicat a LA VANGUARDIA , el dia 21.10.11, a la secció de gastronomia . L'article en qüestió fa referència a aquest llibre: LA CUINA DE LA LLENEGA , tot el que un vol saber sobre aquest bolet, però sobre tot, com cuinar-lo per gaudir-ne a taula: 70 receptes diferents que ens ensenyen com aprofitar la L lenega , sigui amb carn, amb peix, com entrant, com  farciment, guisada, fregida, amb suc, al forn, ... Més que un llibre de cuina, és un llibre de com viure la Llenega ... Si esteu interessats en adquirir-lo us podeu adreçar a: naturacomestible@gmail.com el seu preu és de 12 euros , més despeses d'enviament, si cal.

Phisalis alkekengi

Imatge
El Physalis serveix per decorar pastissos, és molt comú La planta de Phisalis alkekengi no es pot dir que sigui pròpiament una planta salvatge. Però si que pot ser perfectament una planta asilvestrada, que s'ha escapat d'algun jardí o que per l'acció humana (a l'hora de llençar la brossa de la poda del jardí en llocs no apropiats), s'ha aconseguit involuntàriament sembrar Phisalis en llocs on tota sola no hauria crescut mai.  A resultes d'això, ara puc dir que he trobat Phisalis en estat salvatge, creixent al costat  de la bardissa, en un lloc humit i ombrívol, aprop  de la vinagrella, del blet i a sota els saücs. La sorpresa ha estat agradable i he aprofitat per collir-ne una bona bossa. La Phisalis és una planta de la família de les solanàcies. N'hi ha moltes varietats, però una de les més habituals, i concretament la que he pogut trobar, és la varietat alkekengi , originària del Japó, i utilitzada aquí sobretot com a planta decorativa de jard...