Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

Recepta confitura de Móres A l'agost ens maduren les móres. És el moment de fer-ne confitura, coulis, o xarop. Recollir-les és tot un entreteniment, i cal subratllar que no totes les móres tenen el mateix gust.  En uns esbarzers són més dolces que en d'altres... Generalment, la dolçor va associada també a la mida, com més grosses i sucoses, més dolces. L'inconvenient que tenen a l'hora de fer-ne melmelada és que el diminut pinyolet que té cada boleta del fruit, es troba en la textura final, però això té solució i amb paciència, us pot quedar una confitura molt fina i delicada. Vet aquí una recepta per fer una confitura de móres deliciosa: Ingredients per la confitura de móres: - un quilo de móres - 250 grs. de sucre no refinat - un pessic de ratlladura de llimona Preparació de la confitura de mores:  Rentem les móres, per tal que marxin els possibles insectes i brosses. Les posem a la cassola, juntament amb el sucre, res d'aigua. Tapem i les posem...

Les umbel·les de flor de saüc s'han convertit ara ja en ramells de minúscules cireretes comestibles.   El període de maduració és breu, és una fruiteta delicada i es malmet aviat, a més,  els ocells s'encarreguen de collir-los tan bon punt maduren, els encanta aquesta fruita.  Per tant, cal no arribar tard! Els fruits del Saüc tenen un alt contingut de vitamina C, són comestibles i podem fer-ne melmelades, xarops, gelea, coulis ... Collir-les i esmicolar-les és una feina entretinguda, però el resultat val la pena. Els fruits del saüc tenen el mateix sabor que les seves flors, però molt més concentrat i suau .

Aliments de kilòmetre 0 Fotografia de poncelles de dent de lleó en vinagre, com si fossin tàperes (alcaparras). El meu aperitiu de kilòmetre 0. Consumir hortalisses de collita pròpia, comprar aliments de producció local i, en definitiva, alimentar-nos amb tot allò que es cull aprop nostre i que pot arribar amb rapidesa al mercat i a les nostres llars, és l'objectiu que es persegueix amb la cultura de l'anomenat "km 0".   Darrera hi ha tota una filosofia basada en consumir productes sans, si poden ser ecològics millor, que no hagin  perdut el gust i les propietats a causa d'hores de transport ni de l'estada en càmeres frigorífiques, ... Productes que arribin a la nostra cuina sense haver malgastat hores de vol o litres de benzina per poder-hi ser. Consum local i responsable  En definitiva, la doctrina del KM 0 , recull idees com: l'estalvi (de carburant en el transport, d'envasos, de costos, ja que la proximitat abarateix...), l...

Propietats del fonoll Planta de fonoll El Fonoll gairebé no necessita presentació, ja que se'l troba a tot arreu i en abundància, tant, que no se li dóna la importància que es mereix. El fonoll és una planta molt ufanosa, només veure-la ja denota que es tracta d'una planta que creix amb una gran potència, és alta amb fulles i brots que arranquen d'arran de terra i pot arribar a tenir més alçada  que una persona. Se la considera més aviat una planta dins de la gamma de les aromàtiques, ja que el seu sabor és molt fort i penetrant, sobretot si es menja crua. Té més usos com a condiment que com a verdura, però tanmateix, si la coem, sigui bullida o en un estofat, deixa anar part de la seva fortor i és molt més suau.  ☝Podeu consultar el post sobre el llibre que hem publicat: E L FONOLL SILVESTRE I MARI                                              ...

L ' espígol ( Lavandula spica ) és una planta relaxant,   digestiva i estimulant de l'activitat de l'organisme . Té un sabor fort i potent. A part de ser relaxant pels seus components químics, també ho és si fem aquesta recepta, ja que requereix arrancar les petites flors de l'"espiga" una per una, una activitat de molta paciència que també ens relaxa. Flors d'espígol Recepta de Galetes "Espigolades" 100 grs de farina,  80 grs de sucre,  50 grs de mantega,  dos ous,  una tasseta de flors d'espígol Procediment: Barregem la mantega (que estigui tova) i el sucre, afegim els ous ben batuts, remenem, afegim la farina, remenem i remenem, fins que quedi una pasta ben cremosa, llavors hi tirem les flors i seguim remenant,  que quedi tot ben barrejat. Haurem de tenir el forn engegat a 200º, ben calent. Preparem  una safata amb un paper sulfuritzat i hi anem posant cullerades de la pasta resultant, escampades perq...

L' espígol està en el seu punt. Ho corroboren les abelles i les papallones que no paren de tastar el seu nèctar. Però al final, de la preciosa mata que he trobat, la millor part me l' he quedada jo. I què n'he fet...?  Doncs moltes coses bones: - un litre d'infusió per tot el dia. Cal que l' espígol no romangui a l'aigua calenta més de dos minuts, ja que sinó amarganteja. - Un flam aromatitzat amb espígol (seguint el mateix procediment que per la recepta del flam de saüc, detallada més avall). -Unes galetes "espigolades ", que amb la imfusió i el flam, formen un espectacular berenar/esmorzar de bosc. - Bossetes d'espígol per perfumar l'armari, amb les sumitats sobrants de fer les galetes. -I una tintura d'espígol , per fer fregues,  que  l'he feta amb alcool i flors i l'he posada, de moment, 40 dies a sol i serena.

Quins beneficis té menjar plantes silvestres comestibles? Vitalitat i energia, per les seves altes concentracions de nutrients. Salut: moltes d'elles són àmpliament depuratives. No tenen greixos saturats. Algunes tenen alt contingut de proteïnes Creativitat a la cuina, perquè multipliquem el nombre d'ingredients emprats. Coneixement de l'entorn, perquè ens obliguen a sortir al camp i interessar-nos per la nat ura. Planta de Milflors ( Achillea milleflorum ).  L'arqueologia ens ha demostra que en la prehistòria ja la consumien.