Sol passar desapercebuda, tot i que és molt abundant i creix en colònies, formant un conjunt de múltiples plantes que s'aixequen un pam de terra, les unes a tocar de les altres, generalment molt atapeïdes quan troben un indret propici.
 |
| Flors i fulles |
Li agraden els sols frescos, a la ombra i protegida del sol i creix també enmig d'altres herbes diverses, a la vora de camins, al peu de murs poc assoleiats, en els jardins.... té una aparença i una consistència molt fràgil, per això a vegades no la trobem dreta sinó tombada a terra.
Les seves fulles són molt petites, ovalades, de la mida d'un cigró... Però un dels trets més característics per identificar la Stellària és la seva flor: de color blanc, menuda com les fulles, amb cinc pètals minúsculs, però dividits, de manera que a simple vista es perceben 10 pètals i no 5. La Stellària és una planta de tardor-hivern-primavera, quan la temperatura i el clima l'acompanyen.
Ara doncs és el moment ideal per consumir-la, la trobem en abundància. Collir-la és molt entretingut, donat que és molt menuda, però és una planta fresca, ideal per barrejar a les amanides, a les quals dóna un toc de diversitat i de frescor, o per fer sopes, ja que és una verdura excel·lent.
Propietats: és diürètica i expectorant
Nutrients: Calci, Fòsfor, Potasi, Magnesi, vitamina A i vitamina C. Però si per alguna cosa destaca la Stellària és pel Ferro (Fe) perquè en conté: 8,4 mg/100 gr., quasi la mateixa proporció de Fe que les llenties (9 mg/100 gr).
Per tant, val la pena que cada vegada que anem a passejar mirem de collir-ne un bon ramell per posar a totes les amanides o als plats de verdura. No hauria de mancar a cap amanida d'hivern.
Altres denominacions: Borrissol, picagallines, ...