Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

divendres, 26 d’abril de 2019

L'Allenc, fulles amb sabor d'all


Hi ha una  característica ben curiosa en el món de les plantes, consistent en que algunes dupliquen el seu sabor. És el cas de l'allenc o alliaria (Alliaria petiolata), una planta herbàcia, de fulla verda de la família de les Brassicàcies, amb sabor d'all i que ara comença a créixer.


On trobar l'Alliaria petiolata

La trobarem de manera abundant en  llocs frescals, humits, poc assolellats.  Sol abundar a les vores  de rius,  on a vegades, forma àmplies colònies i comparteix hàbitat, sovint,  amb les ortigues, el blet, la dent de lleó, ...

També  trobem l'allenc a les vores ombrívoles  de llacs, basses, torrents, ... Fins si tot en jardins urbans  de pobles de l'interior de muntanya. Abunda molt en la meitat nord de Catalunya, sobretot en Montseny i pre-Pirineu, i és més escàs en la meitat sud. 


Característiques de l'allenc o alliaria 

L'allenc o alliària presenta un aspecte de fulles arrodonides, de forma orbicular, quan és petita. Quan esdevé adulta i floreix, les fulles es transformen i prenen una forma triangular, deltoide,  acabades punta. La vora de les fulles és  lleugerament lobulada i són d'un verd intens, amb els nervis en disposició palmada.
Les seves flors són blanques amb 4 pètals, com totes les crucíferes, formant una inflorescència al final de la tija. 


Com consumir l'allenc o alliaria


Tota la planta és comestible. Les flors, com moltes crucíferes, tenen el mateix sabor d'all que la resta de la planta, i es poden menjar o usar per decorar. El millor però, són les fulles, que es mengen crues, però també cuites com a verdura, tot i que així perden sabor.

El més  adient és consumir l'allenc bo i cru, en amanida  ja que el seu sabor ens recorda l'all suau.  El podem trinxar i barrejar-lo amb un formatge tou, per untar-ne unes torradetes de pa. Està deliciós. Ens permet fer aperitius molt saborosos.

És d'aquelles plantes amb un sabor potent, que es pot usar com a protagonista del plat, no cal barrejar-la i val la pena menjar-la sola, ja que el seu gust és excepcional i no és gens molest.

dimarts, 9 d’abril de 2019

Eixarcolant 2019 ja és aquí

Us passem els enllaços que us portaran a informacions bàsiques per veure i viure la 4a. Jornada de les Plantes Oblidades que té lloc a Igualada aquest dissabte. La festa de les plantes oblidades més important de tot el sud d'Europa.

De fet, el Col·lectiu Eixarcolant, organitzador i impulsor d'aquesta diada,  acaba de rebre el guardó "Compromís Cultural" per part d'Òmnium Cultural Anoia, que enguany  ha arribat a la XVª edició, i que reconeix  a persones i entitats que destaquen en el seu compromís en l'àmbit  cultural i comarcal.

Feu una ullada al Diari de la jornada, o be baixeu-vos el Programa de butxaca
Però, sobretot, si us voleu quedar a dinar i tastar el  Menú que us prepararem nosaltres, cal que us inscriviu aqui

Aquí teniu el programa de la jornada tècnica del diumenge, a Jorba, reservada per a temes de caire més professional i per aprofundir en aquest tema, per si hi voleu assistir.

diumenge, 31 de març de 2019

L'arç blanc, arbust policomestible

Ja comença a brotar l'arç blanc (Crataegus monogyna Jacq.). El trobarem en marges de torrents, rieres, zones semi-boscoses, terrenys abandonats i sovint, compartint hàbitat amb les bardisses, 
En realitat l'arç és un arbust amb aparença d'arbre, que quan creix en indrets amb un cert nivell d'humitat, els exemplars solen ser de gran volum.
En aquest arbust o petit arbre es poden distingir quatre etapes  ben concretes, al llarg de l'any:

    1. L'hivern, quan la planta apareix totalment nua, pelada, com si estigués morta. La seva aparença és la d'un laberint de troncs en blanc i negre.
    2. L'inici de primavera, quan amb el bon temps comencen a brotar les gemmes que donaran lloc a les fulles, que creixen agrupades i amb pecíols molt curts i profundament dentades.
    3. I enmig d'aquests grups de fulles, ben aviat ja apareix el grupet de minúscules inflorescències que puntegen,  i que en pocs dies,  sobretot durant el mes de maig, faran que l'arbre passi del verd intens del fullatge,  al blanc immaculat de les seves milers de flors menudes.
    4. Amb l'arribada de l'estiu, els fruits ja són notoris i poc a poc van esdevenint vermells, per ser consumits des de final d'estiu fins ben entrada la tardor.

    Parts comestibles:  fulles i flors

    Ara és el moment de fixar-se en aquests arbusts gegants i aprofitar les seves fulles tendres, abans que esdevinguin massa coriàcies.
    Les collirem, delicadament, ben tendres, just quan puntegin, espicassades directament de l'arbre. Es mengen crues. També les podeu escampar damunt l'amanida.  Les flors són comestibles i amb elles  podeu decorar l'amanida. Quan floreix, les fulles  ja no són aptes per menjar perquè són massa fibroses i coriàcies.

    I a l'estiu, ... mengeu-vos els fruits

    Els tindreu a l'arbre a partir del mes d'agost...
    són molt rics en vitamina C. Els podeu consumir tranquilament, directament collits de l'arbre. Són molt petits i tenen poca carn i poc sabor, però són comestibles i nutritius.


    Propietats de l'arç blanc

    És una planta que la trobem en els herbolaris. Es ven seca i està considerada una activadora i reguladora de la funció cardíaca. Totes les seves parts tenen propietats medicinals.

    dissabte, 16 de març de 2019

    La Farigola "floreix" a la llibreria

    LA FARIGOLA és el títol del nostre últim llibre que acabem de publicar i és també el primer número de la col·lecció Bones Herbes, que tenim previst d'anar augmentant.
    El timó és una de les plantes aromàtiques més populars i de les més utilitzades. La tradició medicinal de la farigola ve de lluny, de molt lluny. Al seu entorn, s'han creat dites, llegendes, tradicions i festes.
    Tot gràcies al seu extraordinari poder guaridor, molt apreciat  a nivell popular,  però també al seu potent sabor, capaç de millorar  qualsevol plat a la cuina.
    Els estudis recents sobre la farigola, també ens mostren les seves excel·lents propietats, que ens permeten utilitzar-la, seguint la tradició, però també amb un millor coneixement de causa.

    El contingut del llibre

    Des de quan es consumeix?
    Com la feu servir per cuinar?
    Heu sentit a parlar dels seus quimiotips?
    Coneixeu totes les seves grans propietats?
    Sabeu que hi ha diferents espècies de timó?
    Per què es diu timó i per què es diu farigola?
    Utilitzeu la farigola per fer preparats medicinals?

    Totes aquestes  respostes les trobareu en el nostre llibre, que voldríem que fos una mena de petita enciclopèdia il·lustrativa de tot el que té a veure amb la farigola i tota la cultura que genera.
    Si ja la coneixeu be, aquí hi trobareu aspectes culturals i culinaris que potser us sorprendran. I per qui no la faci servir, o l'utilitzi poc, esperem que la lectura d'aquest llibre us animi  per anar-ne a collir. 

    Penseu que ara a l'abril la farigola comença a florir. És el moment de fer-ne la collita per la temporada, però abans, feu-li una ullada al llibre, us pot ajudar a treure més profit de la farigola d'aquesta temporada.

    Si voleu saber una mica més de LA FARIGOLA, cliqueu aquí  i accedireu a l'índex del llibre i altres informacions més detallades.


    dimarts, 12 de febrer de 2019

    Eixarcolant 2019

    La quarta edició d'Eixarcolant ja  s'està preparant.
    Està programada pel proper 13 d'abril, dissabte, a Igualada.
    Marqueu-vos l'agenda. Mentrestant, nosaltres us estem dissenyant el menú silvestre...
    Teniu tota l'informació si cliqueu aquí



    dimarts, 1 de gener de 2019

    Barretets de bisbe, un barret a plat

     Al centre de la mota es perceb l'ull del que serà la futura
     inflorescència 
    Normalment per dinar ens treiem el barret, però avui ens el posem, però no al cap sinó a l'amanida.
    Hi afegirem uns Barretets de bisbe, que són originals, molts cruixents i refrescants.
    Podem barrejar-los amb altres plantes silvestres, o amb enciam, escarola i tot el que se'ns acudeixi.

    Amanida verda silvestre amb barretets de bisbe

    On trobar Barretets de bisbe

    Els Barretets de bisbe els trobarem que creixen entremig de les escletxes de les parets dels nostres bancals,  en murs de pedra de cases antigues, ruïnes o marges  naturals pedregosos, sempre que siguin indrets poc assolellats i tinguin un punt d'humitat. Generalment estan orientats al nord o a l'ouest, però sembla que no els agrada massa la orientació est, a no ser que tinguin ombra.


    Descripció pràctica de la planta

    Una característica dels barretets és que formen  colònies
    Aquesta planta  petitona és de cicle anual,  comença a créixer a partir de final de tardor i durant l'hivern i la primavera en podem collir les fulles, que surten d'arran de terra, amb un pecíol de 3-6 cm.
    Compte¡ Mai les hem de collir totes d'una mateixa planta. Com que formen colònies al llarg de la paret, n'agafarem una de cada mota, saltejades,  i així no perjudiquem cap planta.

    Quan s'acaba la primavera treu una tija erecte de poc més d'un pam, recoberta de flors menudes de color verd o grogós pàl·lid, en forma de vas tancat. A partir d'aquí, les fulles agafen un color esgrogueït i ja no són cruixents.

    Etimologia

    Umbilicus rupestris és el nom científic d'aquesta planteta que com be indica el seu nom, prové del llatí Umbilicus perquè la seva aparença ens recorda el forat del melic. I rupestris, perquè sense pedra no pot viure. Els barretets de bisbe tenen diversos noms arreu de la península,  curiosament vinculats a la cúria: "orejas de abad, orejas de fraile, ombligo de venus", ... La cosa, com veieu,  està entre el barret i el melic, depèn si te'ls mires del dret o del revés.

    Funció biològica dels barretets de bisbe

    La pedra i els barretets de bisbe es necessiten i es complementen. Endinsar les arrels entremig de les pedres és una manera que té la planta de mantenir humitat i sobreviure. Però a canvi la planta també compleix una funció important:  després d'observar múltiples parets on creixen els barretets de bisbe, penso que és probable que,  gràcies a aquesta planta, moltes parets encara estiguin dretes i no s'hagin  esllavissat, ja que el que fa la planta,  és ajudar a cohesionar la poca terra que es manté enmig del rocam que configura el mur, i així també contribueix a sostenir-lo, perquè encara que la planta desaparegui a l'estiu, la seva part subterrània perdura i segueix exercint aquesta funció de suport de la paret.
    En un país com el nostre, on els bancals de parets antigues són tan abundants, cuidar i mantenir aquesta planta, crec que és vital. 



    Aquesta paret centenària d'antic bancal orientada a l'ouest és l'hàbitat ideal
     pels barretets de bisbe, que juntament amb altres líquens mantenen la cohesió de
     tot aquest entramat vegetal minúscul

    F

    Cursos de plantes silvestres

    Arxiu del blog