Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

diumenge, 11 de febrer de 2018

Els pèls dels Grataculs, parlem-ne clar¡

Grataculs en ple hivern,
quan ja comencen a deshidratar-se

Els falsos fruits de la Gavarrera (Rosa canina) són un dels regals de la natura més abundants durant tota la tardor i ben entrat l'hivern. 

Són també una de les fonts de Vitamina C més interessants que podem trobar. No hi ha cap altra fruita que tingui una concentració tan alta de  Vitamina C com els Grataculs, així és com es denominen els ovaris madurs i fructificats de la Gavarrera. Aquest "fruit de tardor" ens aporta una proporció d'uns 2000 mg de Vitamina C per cada 100 gr de fruit. Podeu trobar totes les propietats i aplicacions dels grataculs  en un altra apartat d'aquest  blog, clicant aquí

Què és un Gratacul?


Un cop la flor de la Gavarrera ha madurat,  el seu ovari s'ha inflat per allotjar les llavors de la planta, uns granets petits, irregulars, molt durs, incomestibles, i que els trobem allà dins, en un nombre variable, entre els 15 o 20, aproximadament, col·locats molt juntets i aprofitant l'espai com en un puzzle.
Entremig d'aquests minúsculs pinyolets, i per tal que no es toquin uns als altres, la natura hi ha volgut posar uns pels finíssims, sedosos, gairebé microscòpics, que embolcallen i protegeixen cada llavor, fent com una mena de coixinet individual.

Dels Grataculs consumim només la paret d'aquest ovari, ric en polpa, la qual esdevé tova a  principi d'hivern, després d'alguna glaçada que l'estova. A partir d'aquest moment, aquesta polpa va perdent aigua, fins que ja no té utilitat comestible, perquè s'ha assecat i ennegrit.


Com consumir els Grataculs?


Dos Grataculs oberts per la meitat. Observeu que l'un té una vintena de pinyols.
L'altra, un cop obert i espinyolat, li resten encara alguns pels minúsculs a la polpa.

Per consumir els Grataculs en cru, cal treure'n els pinyols, cosa que es pot fer o be directament a la boca, com quan es menja una oliva, o be, agafar-los d'un amb un, tallar-los pel mig i amb la punta del ganivet, netejar be els pinyolets. Ens quedarà la polpa neta, i apetitosa, amb uns quants pels, això si.


I aquí hem arribat al mite dels Grataculs: a allò que preocupa més algunes persones, és a dir,  saber si el consum de Grataculs pot perjudicar-los en el pas d'aquest fruit pel seu aparell digestiu. O dit d'altra manera: si la denominació de Grataculs és un indicador de les seves conseqüències.

Després dels que porto menjats, puc afirmar que No. I manifesto també que no acabo d'entendre el per què d'aquesta denominació.

Consideracions sobre els pèls dels Grataculs


Quan els Grataculs es mengen en cru, aquests  pels són tan minúsculs que  no es poden triturar amb la masticació. Els engolim i poden quedar-se com encallats a les parets de la  gola si no ensalivem de manera suficient. Aquest petit inconvenient s'arregla amb un trago o menjant alguna altra fruita tot seguit, que netegi.

L'acumulació massiva d'aquests minúsculs pèls de textura sedosa en el tracte digestiu, potser podria comportar alguna molèstia. Ara be, per aconseguir aquesta acumulació se n'haurien de menjar molts i molts. Vaja, fer-se'n un bon tip. I dubto molt que ningú tingui tanta paciència com per esberlar un quilo de grataculs i cruspir-se'ls. En cas de consumir-ne un excés, qui sap si podria tenir alguna molèstia intestinal¡¡ Si algú decideix provar-ho,  que m'expliqui el resultat.

Quan els Grataculs es consumeixen en més quantitat, sobretot, al fer confitures i gelees, hem de pensar que haurem bullit el fruit i per tant, la turgència dels minúsculs pels haurà perdut eficàcia. De tota manera, hi ha qui un cop bullits i triturats els Grataculs, cola la barreja per un sedàs molt fi, encara que amb aquest mètode es perd una part de polpa.

Un  consum moderat i responsable, tant de Grataculs com de tot, no ha de comportar cap perill ni molèstia.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cursos de plantes silvestres