Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

dimarts, 29 de maig de 2018

El Mercat de les Espècies

Enguany el Mercat de les Espècies d'Argençola va de Farigola, de Timó, de l'herba aromàtica i medicinal més popular i més utilitzada. 
La cita és el dissabte 9 de juny durant tot el dia, amb un munt d'activitats de caire lúdic, cultural i gastronòmic,  així  com també de tipus més tècnic, sobre temàtica exclusivament relacionada amb la  Farigola i les seves aplicacions i virtuts: Botànica a la cuina. 

Serà una diada que promet. També és una ocasió per  conèixer el poble i el seu entorn. Podreu dinar a la fira, ja que nosaltres serem allí per donar-vos a tastar la Farigola.

Aquí teniu el programa de la jornada. Us recordem que cal inscriure's prèviament a certes activitats.

Podeu accedir al programa  clicant aquí.

Ens veiem doncs a Argençola...
Fins aviat¡¡



dilluns, 23 d’abril de 2018

Calèndules, petites i grans

Els dos tipus de calèndula
En el nostre país trobem de manera abundant dues varietats de Calèndules, una planta de la família de les Compostes..

  • La més coneguda és la de jardí, (Calendula officinalis).
  • L'altra varietat és la silvestre (Calendula arvensis).
La Calèndula de jardí és la varietat que té les flors més grans, amb una tonalitt que pot anar del groc llimona fins al taronja intens. Tot i ser una planta de jardi, sovint s'escapa i per això la trobem també  als horts, o asilvestrada en llocs propers a hàbitats humans, runes, o marges...,
La calèndula petita, silvestre, se l'anomena també boixac i té la flor més tirant a groc i més petita que l'altra varietat. Es reprodueix molt fàcilment i creix també en llocs de runam, vores de camins, horts i llocs propers a hàbitats humans, sovint formant extenses colònies.
Les calèndules obren les flors i es mantenen esclatades quan hi ha sol. Després es tanquen i solen albergar nombrosos insectes que es protegeixen de la baixada de temperatura quan marxa el sol.

Propietats de les calèndules

Les Calèndules són comestibles, però també són plantes amb moltes propietats medicinals i curatives. Es fan servir per moltes aplicacions externes i fins i tot s'havien utilitzat per falsificar el safrà. Es una planta molt indicada pels trastorrns femenins, com antisèptica i antiinflamatòria. Té un alt contingut d'aigua i  resisteix molt be la sequera i l'insolació  gràcies als nombrosos olis essencials que conté i que  protegeixen la planta de l'acció solar. Per això els seus olis estan especialment indicats contra les cremades.

Boixac, planta que creix formant colònies

Com consumir les calèndules

Podem consumir-les totes indistintament,  tant la Calèndula Officinalis com la Calèndula  arvensis. Encara que la primera cundeix molt més.
Básicament n'aprofitarem les flors perquè els seus pètals ens fan una  funció decorativa i ens acoloreixen les amanides.
Però també podem utilitzar els pètals de Calèndula per decorar un formatge tendre, un puré de patates, una truita, un remenat o uns postres. Fins i tot un pa amb tomàquet amb un bon oli i pètals de calèndula escampats pel damunt, ens ajuda a trencar la monotonia.

Les fulles tendres crues són molt bones barrejades a l'amanida. Són cruixents i tenen una textura fresca i suau i un sabor fort. Barregeu-les amb l'enciam i l'escarola i amb una bona vinagreta. 
Una altra suggerència, és consumir les fulles i els pètals amb la truita, queda molt bona.

Calèndules seques

Si teniu moltes calèndules, les podeu assecar: traieu els pètals i els deixeu  una setmana en un lloc fosc i sec.
Després els poseu en un pot i els teniu sempre a punt per decorar un formatge, uns postres, un pa amb tomàquet, unes magdalenes,...

dijous, 12 d’abril de 2018

Per Sant Jordi, Herbes a la Carta

Teniu pensat quin llibre comprar per Sant Jordi?

Ara teniu l'ocasió d'adquirir directament  a les autores el llibre  "HERBES a la CARTA"

Us l'enviarem per correu postal, directament a casa vostra o de les persones  a qui volgueu sorprendre o felicitar per Sant Jordi.
I si el voleu dedicat, només cal que ens ho demaneu.

Per  saber més coses sobre el contingut del llibre, podeu visitar l'apartat del blog, on hi trobareu l'index  amb tota la relació de temes i amb la llista de receptes, elaborades totes amb plantes silvestres, Només cal que cliqueu aquí

El preu del llibre i enviament a domicili és de 15€.
Per a comandes i més informació:  

naturacomestible@gmail.com




dilluns, 9 d’abril de 2018

Les receptes d'Eixarcolant

Ja hem penjat totes les receptes del Menú que vam elaborar i vau tastar a Eixarcolant 2018.
Les podeu trobar en la pestanya de MENUS del blog, o clicant aquí.


Peres amb moscatell i ginebró


medallons de mill i fonoll
Gràcies a tot l'equip de voluntariat del Col·lectiu Eixarcolant, va ser possible elaborar el menjar per a tots els que vau assistir.

Podeu trobar més informació imimatges de la jornada a: Eixarcolant.cat/jornada 



trinxat amb salsa de ravenissa






dimecres, 4 d’abril de 2018

3a Jornada de les Plantes Oblidades

No us oblideu la cita del proper dissabte a Igualada ¡¡.
Gran diversitat d'activitats gastronòmiques, culturals, comercials, lúdiques i per a tots els públics. Baixeu-vos el programa d'activitats. No us avorrireu, paraula.
No hi podeu faltar¡¡¡
Per tal que us hi pogueu estar tot el dia, des de Gastronomia Salvatge, us hem preparat el Menú silvestre de la Jornada,  que podreu tastar al midia, prèvia inscripció
Més informació a: eixarcolant.cat

Us hi esperem.¡¡
Ens veiem per dinar...


divendres, 9 de març de 2018

Propera estada de plantes silvestres

El proper mes de maig organitzem un curs d'estada rural a la muntanya per descobrir, conèixer, collir i cuinar amb plantes silvestres comestibles. Es farà el cap de setmana del 25-26-27 de maig, en plena primavera i enmig d'un indret natural preciós, a Ribes de Freser. L'estada estaria pensada per arribar divendres al vespre, passar tot el dissabte, i tornar la tarda del diumenge.

TEMES QUE VEUREM EN EL TALLER
  • Aprendre a reconèixer les plantes comestibles més habituals i en el seu entorn.
  • Com collir-les i quines parts de les plantes són bones.
  • Com distingir-les de les tòxiques.
  • Metodologia i receptes per cuinar-les i combinar-les amb altres ingredients.









Els menús seràn vegans i ovolactovegetarians i elaborats amb les plantes que collirem. Cal reservar plaça amb antel·lació.  Per a més informació sobre les activitats, horaris i preus, envieu-nos un correu a: naturacomestible@gmail.com

diumenge, 4 de març de 2018

EIXARCOLANT, la festa de les plantes silvestres

Un any més, us volem  convidar a la gran Festa de les Plantes Silvestres;
La 3a. Jornada de les Plantes Oblidades, que tindrà lloc a Igualada el proper dissabte 7 d'abril.

Nosaltres hi serem, com a responsables de la confecció del Dinar Silvestre.
Recordeu que, si voleu,  us podeu inscriure com a voluntaris per ajudar-nos i que també cal inscripció  prèvia per assistir al Dinar.

Aquí teniu totes les dades de contacte dels organitzadors, per tal de fer les inscripcions.

Teniu assegurada una jornada plena d'activitats interessants relacionades amb la terra i les plantes: Sortida de reconeixement, tallers, demostracions de cuina, xerrades tècniques, exposicions, fira de productes silvestres i de la terra. Tot això i molt més a  eixarcolant.cat    

No us ho perdeu ¡¡¡

diumenge, 11 de febrer de 2018

Els pèls dels Grataculs, parlem-ne clar¡

Grataculs en ple hivern,
quan ja comencen a deshidratar-se

Els falsos fruits de la Gavarrera (Rosa canina) són un dels regals de la natura més abundants durant tota la tardor i ben entrat l'hivern. 

Són també una de les fonts de Vitamina C més interessants que podem trobar. No hi ha cap altra fruita que tingui una concentració tan alta de  Vitamina C com els Grataculs, així és com es denominen els ovaris madurs i fructificats de la Gavarrera. Aquest "fruit de tardor" ens aporta una proporció d'uns 2000 mg de Vitamina C per cada 100 gr de fruit. Podeu trobar totes les propietats i aplicacions dels grataculs  en un altra apartat d'aquest  blog, clicant aquí

Què és un Gratacul?


Un cop la flor de la Gavarrera ha madurat,  el seu ovari s'ha inflat per allotjar les llavors de la planta, uns granets petits, irregulars, molt durs, incomestibles, i que els trobem allà dins, en un nombre variable, entre els 15 o 20, aproximadament, col·locats molt juntets i aprofitant l'espai com en un puzzle.
Entremig d'aquests minúsculs pinyolets, i per tal que no es toquin uns als altres, la natura hi ha volgut posar uns pels finíssims, sedosos, gairebé microscòpics, que embolcallen i protegeixen cada llavor, fent com una mena de coixinet individual.

Dels Grataculs consumim només la paret d'aquest ovari, ric en polpa, la qual esdevé tova a  principi d'hivern, després d'alguna glaçada que l'estova. A partir d'aquest moment, aquesta polpa va perdent aigua, fins que ja no té utilitat comestible, perquè s'ha assecat i ennegrit.


Com consumir els Grataculs?


Dos Grataculs oberts per la meitat. Observeu que l'un té una vintena de pinyols.
L'altra, un cop obert i espinyolat, li resten encara alguns pels minúsculs a la polpa.

Per consumir els Grataculs en cru, cal treure'n els pinyols, cosa que es pot fer o be directament a la boca, com quan es menja una oliva, o be, agafar-los d'un amb un, tallar-los pel mig i amb la punta del ganivet, netejar be els pinyolets. Ens quedarà la polpa neta, i apetitosa, amb uns quants pels, això si.


I aquí hem arribat al mite dels Grataculs: a allò que preocupa més algunes persones, és a dir,  saber si el consum de Grataculs pot perjudicar-los en el pas d'aquest fruit pel seu aparell digestiu. O dit d'altra manera: si la denominació de Grataculs és un indicador de les seves conseqüències.

Després dels que porto menjats, puc afirmar que No. I manifesto també que no acabo d'entendre el per què d'aquesta denominació.

Consideracions sobre els pèls dels Grataculs


Quan els Grataculs es mengen en cru, aquests  pels són tan minúsculs que  no es poden triturar amb la masticació. Els engolim i poden quedar-se com encallats a les parets de la  gola si no ensalivem de manera suficient. Aquest petit inconvenient s'arregla amb un trago o menjant alguna altra fruita tot seguit, que netegi.

L'acumulació massiva d'aquests minúsculs pèls de textura sedosa en el tracte digestiu, potser podria comportar alguna molèstia. Ara be, per aconseguir aquesta acumulació se n'haurien de menjar molts i molts. Vaja, fer-se'n un bon tip. I dubto molt que ningú tingui tanta paciència com per esberlar un quilo de grataculs i cruspir-se'ls. En cas de consumir-ne un excés, qui sap si podria tenir alguna molèstia intestinal¡¡ Si algú decideix provar-ho,  que m'expliqui el resultat.

Quan els Grataculs es consumeixen en més quantitat, sobretot, al fer confitures i gelees, hem de pensar que haurem bullit el fruit i per tant, la turgència dels minúsculs pels haurà perdut eficàcia. De tota manera, hi ha qui un cop bullits i triturats els Grataculs, cola la barreja per un sedàs molt fi, encara que amb aquest mètode es perd una part de polpa.

Un  consum moderat i responsable, tant de Grataculs com de tot, no ha de comportar cap perill ni molèstia.




dilluns, 5 de febrer de 2018

TALLERS DE PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES

Ja hem publicat el calendari de caminades-taller per descobrir, conèixer i collir les plantes comestibles de fulla verda, que ja han començat a créixer.

Per a més informació  o si us hi voleu inscriure, ho podeu fer clicant aquí, al web de www.naturacomestible.com


Barretets de bisbe, ara es poden trobar en moltes parets de vinya a l'ombra.

dilluns, 22 de gener de 2018

Sopes de Farigola

Les  Sopes de Farigola són encara avui dia, un dels plats senzills i casolans que formen part de l'alimentació de moltes llars, i crec que mai se n'ha parlat prou, per tractar-se justament d'un plat humil i senzill, vinculat a la cultura de l'aprofitament dels aliments, un tema que sempre està present, de manera més o menys manifesta, en l'actualitat de la nostra alimentació. Les Sopes de Farigola han fet créixer molta gent. Són realment profitoses i nutritives? Jo crec que si, potser per això aquella vella dita: "qui menja sopes, se les pensa totes"

Sopes de Farigola, Sopes de Timó


Fa uns dies vaig publicar en la meva pàgina del Facebook Plantes silvestres comestibles/farigola , una entrada relativa a la recepta de Sopes de Farigola i he de dir que he quedat gratament sorpresa de la quantitat de likes que ha tingut, però també,  per la quantitat de comentaris rebuts, els quals m'han impulsat a fer aquesta entrada de blog, relativa  a les Sopes de Farigola, perquè he pogut constatar que és un plat força habitual. Per fer Sopes de Farigola  hi ha diverses variants, encara que totes tinguin un denominador comú, però en aquest cas, tractant-se d'un plat nacional, d'un plat que forma part de la cultura gastronòmica catalana més elemental, crec que val la pena dedicar una entrada del blog a totes les persones que encara practiquen  aquesta deliciosa i sana tradició i contribueixen a divulgar-la.
.
Gràcies als comentaris del Facebook es pot constatar com la recepta de Sopa de Farigola és un plat habitual i la gent la prepara sovint, més del que jo imaginava. Per tant, crec que es pot afirmar amb rotunditat, que malgrat tot, la Sopa de Farigola és un plat actual i molt estès, en la nostra cuina casolana.

La seva composició i metodologia bàsica no pot ser més simple: pa, oli, aigua calenta i farigola per donar gust. Per aquest motiu, molta gent l'anomena i la coneix com Sopa Escaldada.

Anàlisi nutricional de la Sopa de Farigola

Des de l'òptica energètica i nutricional, la Sopa de Farigola és equilibrada i ens aporta:
  • Hidratació pel cos.
  • Energia i escalfor, perquè és un plat que es menja calent.
  • Glúcids, perquè aprofitem el pa, derivat d'un cereal (millor si és integral).
  • Greixos: sempre s'hi posa el raig d'oli (millor d'oliva verge).
  • Sabor i digestibilitat: el Tymol dóna sabor, és antisèptic i  un potent digestiu i antibiòtic. .
  • Proteïnes: si hi afegim un ou, creix el seu valor en proteïna i també en vitamines.
  • Més defenses: l'all és bactericida, i sobretot, té molta vitamina C i  vitamina B6. 
La  Recepta  seguida per aquesta foto: Pa torrat, ben prim. Un gra d'all untat pel damunt i un bon raig d'oli. La resta de l'all, escampat pel plat. Tot plegat es banya amb una infusió potent de farigola. Es deixa reposar una estona abans de començar per tal que el pa s'estovi i es desfaci.

Com es fan les Sopes de Farigola? la sopa de Timó? la Sopa escaldada?


Doncs mireu, he pensat que cadascú hi digui la seva. És  molt senzill de fer-la. Per això us transcriuré a continuació els comentaris públics de l'entrada del Facebook Plantes silvestres comestibles/farigola, en relació a aquest tema. Crec que apart de tenir un valor estrictament culinari també tenen un interès etnològic molt revelador.  Queda molt clar que és un dels plats senzills més populars.

Comentaris  extrets del FB de gener 2018:


Montserrat Prats La meva iaia posava llesquetes fines de pa sec o torrat amb oli i sal al plat i despres hi posava la infusió de farigola. Bonissima!
Maria Teresa Rojo El meu pare en menjava cada nit. Llesquetes de pa finissimes, una mica torradetes, un raig de oli d'oliva, i l'infusio d'aigua amb farigola per sobre. Li encantaba.
Tresa Prats Farre Jo en vaig menjar ahir, hi poso l´aigua colada de fer bullir la frigola . 3 alls i un raig de oli de oliva i els trossos de pà, desprès un ou i ho passo tot per al minipimer, quan ha bullit un bon rato
Trese Bosch Roca Ami m'agrada molt, i també i fico ou 👏👏

Rosa Maria Tous Minguell Una manera molt bona d' aprofitar el pa sec
Susana Fernandez Bonissima,reconfortant ,desinfectant , antibiotica...!!
Josepa Sole Queda boníssima si fregiu una mica el pa junt amb uns grans d'all, quant està ben fregidet, es posa als plats i es tira l'infusio de timó ben calenta per sobre!

Dolors Palau Sancho Jo simplement escaldo el pa amb un raixet d'oli del rax, verge sense refina, un polcet de sal i apa ha menja

Trese Bosch Roca T'ens k esclafa el ou al centre del plat, al moment k treus la hollá del foc... Mmmmmmmm👍
Manage


Abraham Simon Tant de bo fos veritat que la gent la cuina sovint , no crec pas que sigui així. Només aportar que la sopa de farigola forma part de les "sopes escaldades" juntament amb la sopa d'all, de menta, de pa, etc ... que també es feien amb el suc de bullir llegums o verdures. Gairebé sempre amb pa. De fet dir "sopa de pa" és una redundància doncs en origen "sopa" vol dir pa sucat en un líquid. Són ideals després d'un dia d'exessos de menjar o de beure, per l'estomac. No només són habituals al Principat sinó també a la Catalunya Nord i país Valencià i a la resta de la península on hi solen afegir altres herbes i pebre vermell. També crec que en diuen sopes de pastor. I en diuen també "sopa d'afaitar" crec que és a la Garrrotxa o més amunt a muntanya cap al Ripollès. Hi ha una llegenda recollida per Joan Amades que explica que el Rei Jaume, es va perdre pel bosc tot anant de cacera, van anant passant les hores i va trobar una caseta, , allà vivia una dona pobra i gran, el rei li va demanar menjar, ella li va fer una sopa d'all amb pa en un tupí, doncs no tenia res més. Va preparar-li la millor sopa d'all que mai el rei havia menjat. Mai més en va menjar una d'igual feta pels seus cuiners. 

Cati Salamià A casa l’escaldem amb el suc o brou q ha quedat de bullir verdura o mongeta seca. A la base del plat hi posem pa torrat fregat amb all oli i sal i menta o farigola. És contundent! Però a l’hivern è mel!


I amb la farigola o Timó, d'altres éssers vivents, en fan altres coses, també molt bones:  fent mel....



dimarts, 2 de gener de 2018

Ginebró i càdec: Els fruits més petits del bosc

Ginebró, una ratlla blanca i fruit negre

Passejant  pel bosc trobem sovint Ginebrons i Càdecs, arbustos verds, atapeïts de minúsculs  gàlbuls,  denominació botànica  que reben els seus "fruits", tots ells comestibles,  petites joies gastronòmiques que val la pena de conèixer més a fons.
Però també trobem altres exemplars de la mateixa espècie, d'aparença estèril, només amb les fulles o segons la temporada, cosits de flor (d'aspecte de petita pinya) que quan la toquem deixa anar una fina pluja groga.

L'explicació és que el Ginebró i el Càdec són plantes dioiques, que vol dir que hi ha peus mascle i peus femella. Aquests últims els coneixerem fàcilment perquè són els que tenen els fruits, mentre que a prop d'ells sempre trobarem algun exemplar sense res, o en flor, que és el que fecundarà la planta femella, gràcies a la polinització que es produeix per l'acció del vent o els insectes. 

Els fruits d'ambdues espècies es poden collir tot l'any, però són més abundants a la tardor. I damunt d'un mateix exemplar, trobarem fruits en diversos estadis de maduració, de manera que sempre en podrem collir de madurs mentre els altres seguiran madurant.

Càdec, dues ratlles blanques,  fruit marró
Càdec en flor, a punt de polinització




















Com distingir-los

El Ginebró (Juniperus communis) i el Càdec (Juniperus oxicedrus) són dues plantes de la família de les Cuprisàcies, que comparteixen habitats i tenen un aspecte molt similar a simple vista, però si ens apropem veurem quines són les seves diferències més notòries:



Ginebró Càdec
fulles: una ratlla blanca dues ratlles blanques
fruits: color negre color marronós
aspecte: d'arbre o avet d'arbust arrodonit

Un Ginebró, on s'aprecia el tronc central erecte i alguns
gàlbuls encara immadurs


Tot i ser dos arbustos molt similars, el Ginebró és més "presumit", té tendència a pujar dret, recte, amb vocació d'avet, i les seves branques solen estendre's  planeres, intentant fent angle recte respecte el seu tronc central.

En canvi, el Càdec és  més anàrquic, més ramificat i té més tendència a ocupar espai que no pas a créixer en alçada. Les seves branques, sovint mostren un aspecte com decaigut.


Ambdues plantes són molt habituals en els nostres boscos mediterranis i des del punt de vista gastronòmic, els seus fruits (gàlbuls)  són aprofitables.  Tant els fruits del Ginebró com els del Càdec tenen molt poca polpa, i aquesta és encara menor en anys o àrees  de sequera.  L'ideal és poder-les recollir després d'una temporada generosa en pluges, en especial a la tardor, que també ferà que aquests fruits siguin més grossos i carnosos, ja que sinó, només trobem el pinyol. 


Càdec ple de gàlbuls. En aquest estat ja es poden collir per acompanyar el guisat.
Fixeu-vos com les branques tenen un aspecte caigut.

Consum del Ginebró


Les baies del Ginebró es cullen quan són ben negres,  solen ser més petites que les del càdec i hem d'esperar que siguin negres per consumir-les. Les podem menjar crues quan anem a passejar pel bosc. Tenen un sabor molt dolç i resinós,  força agradable. Són riques en  propietats antioxidants.
Les podem utilitzar per donar sabor a  preparacions culinàries més sofisticades. Però molt de compte, que són ingredients molt potents, amb una mica n´hi ha prou. Aconsello ser prudent  la primera vegada i que cadascú trobi la seva mida, segons la fortor que es desitgi.

Canapé de pastanaga untat
amb formatge de ginebró.
  • Si les  triturem  amb el molinet de cafè, obtindrem una mena de "sorra" molt perfumada, i la podrem barrejar amb la massa d'un pastís, per tal de donar-li un sabor original.  Contribueix a endolcir i donar gust especial a les madalenes, pa de pessic, pastissos... 
  • També  podeu  barrejar una miqueta d'aquesta "sorra" amb formatge tou i untar el pa o uns canapés. 
  • Són bones per fer infusions, per les seves múltiples propietats medicinals que podreu consultar  aquí. De fet, a les botigues de dietètica les venen en bossetes. 
  • Es posen en els pikles de col amb sal i vinagre. Ajuden a conservar i donen gust


Consum del Càdec


Els gàlbuls del Càdec es cullen quan tenen un color marró fosc intens,  són més carnosos que els de Ginebró, tenen més polpa, però són menys dolços. Igualment, es poden consumir en cru,  però no tenen massa sabor ni interès gustatiu. Ara be, es poden utilitzar per barrejar i adobar plats de caça, per donar gust als rostits de conill, guisats de carn  o fins i tot, per completar els guisats de bolets i donar-hi un toc de bosc més accentuat.
Quan es submergeixen en els estofats, s'hidraten, la seva polpa esdevé més carnosa i es produeix un intercanvi de gustos amb el suc que millora el plat.

Curiositats


Amb els gàlbuls d'aquestes dues plantes, junts o per separat,  s'elaboren diferents begudes alcoòliques aromatitzades, que tenen com  a comú denominador l'aroma del ginebró o del càdec. Segons la zona o el país, s'hi afegeixen també altres plantes aromàtiques i el procés d'elaboració pot variar. 
El producte final rep  diferents denominacions segons el procediments emprats i la tradició de cada lloc, i se'l coneix per Ginebra o Gin. Aquí podeu trobar informació d'una antiga destileria que conserva encara  la tradició de elaboració de Gin

El Càdec és una planta que creix fàcilment en les zones litorals de la nostra costa, suporta be la calor i deuria ser molt abundant a la zona nord del país, fins el punt de que la denominació de la població de Cadaqués deriva del mot càdec. El nom deriva del grec Kedros (cedre). Juniperus oxicedrus, nonvol dir altra cosa que "Ginebre color de cedre oxidat", ni més ni menys que el color dels seus fruits. 

El Ginebró és una planta molt resinosa, i quan s'escalfa, aquesta sàvia esdevé un oli que antigament era molt apreciat pels pastors d'alta muntanya per curar les ferides del bestiar. Per això, una de les tradicions ja oblidades és la fabricació d'oli de ginebró. 
Si esteu interessats podeu informar-vos de la  Primera festa de l'oli de Ginebre  o be en aquest altre  blog per veure  com s'elabora l'oli de ginebró.

Preparació de la pedra  per cremar el ginebró 
L'oli que es desprén per la calor,
raja dins del recipient


Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog