Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

dimecres, 12 de juliol de 2017

Les Móres. Varietats i possibles confusions

Agost és temps de collir  Móres, de tastar-les a peu d'esbarzer i omplir-ne el cistell per fer-ne una bona confitura. Es una de les millors fruites silvestres de l'estiu. Vegeu-ne algunes  Receptes.
Ara be, sovint sorgeix el dubte de si totes les Móres  són comestibles i de les possibles confusions.
Doncs parlem-ne. Ens hi juguem la vida...

Fruits comestibles d'esbarzers Rubus
caesius 
 en procés de maduració
L'Esbarzer que ens dóna les mores és una planta del gènere Rubus, que en l'hemisferi nord, presenta al voltant d'unes 400 espècies diferents, i altres sub-especies, que només els especialistes són capaços de reconèixer. Unes són gegants, altres molt menudes, ... Però no cal amoïnar-s'hi massa, ja que els esbarzers poden hibridar-se entre ells i produir noves varietats... En realitat, totes són espècies adaptades a cada tipus de sol, de temperatura i d'hàbitat, ja que la funció principal dels esbarzers és la de colonitzar espais buits per facilitar cobertura al sol i permetre el creixement de noves espècies sota la seva protecció.
En les nostres latituds i centrats en l'objectiu que ens interessa, que és la seva comestibilitat, cal subratllar que tots els esbarzers produeixen fruits comestibles. Uns seran més o menys dolços, més o menys àcids, però són comestibles i no presenten toxicitat.
A partir aquí, ja podem collir tranquilament, però està be conèixer les varietats existents que ens podem trobar i les que ens poden confondre.

Les móres

Gerdera amb gerds. La seva semblança amb les móres
és total.
Les móres, els fruits de l'Esbarzer o Romaguera, no són en realitat un fruit, sinó una aglomeració de fruits minúsculs i carnosos (drupes), de forma arrodonida i amb una sola llavor.
Podrem distingir les diferents espècies d'Esbarzers observant la mida de la planta, el color del fruit, el receptacle, les flors i les fulles, pel nombre de folíols.
El Gerd, fruit de la Gerdera (Rubus idaeus) és una planta de la mateixa família que les móres i del mateix gènere, però el fruit té un receptacle diferent respecte de les móres. Les gerderes es troben a partir dels 800-1000 mts. d'alçada i en llocs humits.

Tipus d'esbarzers

A continuació es detallen les tres espècies d'Esbarzer que segurament són  més habituals i més comunes a Catalunya. Probablement haureu collit móres de totes tres, sense saber que són plantes diferents. Sovint creixen en els mateixos llocs i no és fàcil discernir de quin tipus d'Esbarzer és:


Exemplar de Rubus caesius
Rubus fruticosos L. seria l'esbarzer comú més habitual, el que tots coneixem, el que trobem en els marges, en la bardissa, vores de camins, descampats, etc... (tot i que te sub-varietats que només un botànic pot apreciar). Les flors són blanques o rosa pàl·lid. Es el proveïdor de les móres silvestres habituals, les més dolces. El distingim perquè té el seu fruit comestible té molts "granets" o drupes. (Veure foto anterior)
Rubus caesius L. és un tipus d'esbarzer de talla més petita, molt resistent a la sequera, propi de llocs més escarpats, però també vora els camins i a vegades conviu amb la varietat anterior. Els seus fruits presenten unes drupes més grans i irregulars, respecte de les móres típiques, tenen menys "granets" i les seves fulles són de  tres folíols. Com que els fruits són petits, no condeixen  massa... El podem trobar fins al 1500 mts. d'alçada.
Rubus ulmifolius, també molt resistent a llocs àrids. Planta abundant, molt vigorosa i amb llargues tiges, flors rosa viu, però en ocasions també blanquinoses. Presenta les móres agrupades  en forma de raïm. Molt similar al fruticosus.

Possibles confusions

El Roldor creix amb un tall recte, en alçada  i té 
les fulles llises,  ovalades i oposades. No té punxes.
En els mateixos indrets on collim les móres, creixen, estirats i ferms, els anemenats Roldons o Emborratxacabres (Coriaria Myrtifolia L.), planta extremadament tòxica, de la família de les Coriariàcies. Li encanten els bardissars, els talussos i feixes abandonades, els vorals de bosc, de riera... en definitiva, els mateixos llocs que els esbarzers.
El fals fruit del Roldor taca com la
 móra  i també es "desgrana".
Molt de  compte amb la seva
toxicitat¡¡

El Roldor no té espines ni punxes. El seu tronc i les seves fulles són llises, per tant, és fàcil de distingir de l'Esbarzer. La floració d'una i altra planta, són molt diferents, però arriba un moment, que és el de la fructificació, on, si no es coneixen be, es poden confondre.

Els falsos fruits tòxics del Roldor tenen aparença de móra. En realitat no són un fruit, encara que en té tot l'aspecte,  sinó que són els pètals evolucionats de la flor, que embolcallen una llavor interna o núcula. Aquests pètals tenen un aspecte carnós i sucós i si els aixafem (veure foto superior) desprenen una mena de suc com  les móres. Són pètals que evolucionen del verd groguenc, al vermell i finalment al negre total i en el conjunt de la planta, presenten una forma sovint com de raïm, que els pot confondre amb la mateixa disposició que presenten les móres. Cal tenir present que els pètals del Roldor tenen forma com de mitja lluna i en canvi, les drupes de Móra són rodones.
El consum d'aquests falsos fruits pot causar fortes convulsions i pot arribar a ser mortal, especialment en persones de curta edat. 

Comparativa de Móres i falsos fruits de Roldor
Roldor en flor evolucionada, just el moment en que és més fàcil
confondre-les amb móres





Detall de  falsos fruits de Roldor en forma de raïmet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cursos de plantes silvestres