Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

dimarts, 19 de desembre del 2017

dimecres, 13 de desembre del 2017

Amanides verdes d'hivern



No som hivern encara, però les baixes  temperatures ja ens hi porten. Algunes plantes valentes, no s'espanten i aguanten be les glaçades, busquen créixer en racons amagats, marges ben arrecerats, arraconats i parets ben protegides del vent. 

Si parem atenció quan sortim a passejar, podem trobar en aquests moments la Dent de Lleó (Taraxacum officinale) en un estat molt tendre. La Picagallina  (Stellaria media), que comença a créixer perquè el que li agrada de debò, és precisament el fred intens i la tindrem aquí per collir-la i menjar-l durant tot l'hivern.
I finalment, encara és possible collir alguns Colitxos  (Silene vulgaris) que la tardor ens ha regalat. Tres plantes molt nutritives, de fulla verda,  per construir una amanida barrejada amb alvocat, decorada amb codonyat casolà,  sembrada de sesam i chia, i perfumada amb una pluja d'herbes seques en pols (farigola, romaní, sajolida...).
L'hivern ens brinda moltes oportunitats silvestres per alimentar-nos de manera sana.

Colitxos
Stellaria media



Dent de Lleó

dilluns, 6 de novembre del 2017

Receptes amb cireres de pastor


Són dies  per collir les cireres de pastor  o  cireres d'arboç, (Arbutus unedo). N'hi ha tantes enguany que fan de bon aprofitar.

A pesar de la seva aparença, són molt delicades i quan es cullen s'han de posar sempre amb tuppers, sinó no arriben a casa senceres. 
Es poden menjar crues de l'arbre, però també se'n poden fer delicioses confitures, i pastissos 

La textura granulosa d'aquesta fruita li dóna una consistència especial que casa molt be amb preparats cruixents, com ara les fruites seques: nous, ametlles o avellanes.
Jo us presento  aquest Crumble de cireres de pastor i poma que he penjat en l'apartat de Receptes. Cliqueu aquí per veure'l.
Teniu assegurats uns postres de fruita del bosc deliciosos.

Si us agraden les preparacions amb Cireres de pastor, també podeu provar aquest Clafoutis de Cireres de Pastor, un postre o berenar que atipa i no deixa indiferent.


dimarts, 24 d’octubre del 2017

Com fer "Patxaran" amb Aranyons

Els Aranyons són el fruit de l'arbust Prunus spinosa, de la família de les Rosàcies. El trobem en llocs de bardissa, vores de camins, torrenteres i terraplens o terres i vinyes abandonades, L'aranyoner és un arbust molt ramificat, amb algunes punxes i una fulla menuda, que apareix posteriorment a la florida, en el mes de maig. 


A la primavera és quan és més fàcil trobar aranyoners. Solen créixer formant extenses i denses colònies, que generalment  fan una funció divisòria del terreny i es poden identificar amb molta facilitat perquè aquestes tapies vegetals són totalment blanques per la seva florida. Posteriorment a la flor,  treu el fullam i a finals d'estiu o inici de tardor, ja es poden collir els fruits, de color blau grisós, i que si no són ben madurs, tindran un sabor molt aspre. Cal assegurar-se de que estiguin al punt perquè siguin dolços i sucosos.

Amb els aranyons podem fer unes excel·lents confitures i també el famós patxaran, un licor dels que baixa sol, bo i fresquet, és boníssim...¡¡ 

Flor de l'Aranyoner en plena florida a l'inici de la primavera

El Patxaran és un licor  molt popular a Navarra, fet a base d'aranyons com ingredient principal, i apart, algunes persones hi afegeixen també determinades  herbes. La llibertat total a l'hora d'elaborar aquests preparats és una característica dels licors casolans. Cadascun té la seva "firma d'autor".
Però a mi m'agrada molt  la fórmula del Patxaran del meu oncle Angel Masats. És molt senzilla i dóna un resultat espectacular. Aqui us la deixo perquè ara és el moment de sortir a collir els Aranyons, elaborar el Patxaran  i per Nadal ja el podreu  tastar...

Aranyó madur , al juliol




Licor de Patxaran


  • 25-30  aranyons
  • 12 grans de café
  • un litre d'anís


Es posa tot en un bocal, ben tapat i es guarda en un lloc sec i fosc. Cada 15 dies s'ha de remoure la barreja. Al cap d'uns tres mesos ja es pot encetar.

Arbustos d'aranyoners a peu de camí a la primavera

Aranyons madurs a l'arbre
Aranyó en procés de maduració


dissabte, 9 de setembre del 2017

Fruits vermells d'estiu: Cireres d'arç

Els fruits de l'arç blanc també són comestibles

L'arç o arç blanc  és un arbust amb planta d'arbre, de la família de les Rosàcies, que adorna el paisatge durant el mes de maig, amb la seva intensa florida de menudes flors blanques. I arribat l'agost, continua adornant amb la vermellor dels seus fruits. Es tracta d'una planta que pertany al gènere Crataegus que té diferents espècies, però la varietat  silvestre que trobem amb més freqüència en els terenys abandonats, vorals de bosc o prop de torrenteres, és l'espècie Crataegus monogyna Jacq.


L'arç  és una planta amb múltiples utilitats i força desconeguda: En el camp medicinal és molt apreciada per les seves propietats cardiotòniques i vasodilatadores, entre d'altres, i a la farmàcia es poden comprar preparats i suplements elaborats amb aquesta planta. Aquestes propietats les trobem en tota la planta, fulles i fruits.

Com a planta comestible, no pot ser més generosa. Durant l'hivern l'arç es queda totalment despullat de fulles, només amb el tronc gris del qual encara pengen alguns fruits secs. Però a la primavera, quan treu els primers brots tendres de fullatge, els podem collir i menjar-los en cru amb l'amanida o suimplement espicassats de l'arbre. Les fulles petites, tendres  i dentades de l'arç són comestibles. 



Immediataent després les fulles esdevenen massa coriàcies per a ser menjades  i apareixen les flors, blanques, precioses, formant agrupacions de poms espessos, que fan que l'arç esdevingui totalment blanc i notòriament visible a la distància. Aleshores podem collir les flors de l'arç per decorar l'amanida.
I  tanta quantitat de flors, obviament han de donar molts fruits: Per això, l'arç blanc  es cobreix sempre de vermellor a finals d'agost,  per la munió de  petites cireretes vermelles que presenta i que també són comestibles.
Els fruits de l'arç són molt petits,


Les cirereretes de l'arç són molt petites,  tenen poca polpa, un pinyol voluminós i una textura farinosa. E el seu gust ens recorda una poma. Tenen molt poc sucre i gustativament són bastant neutres, però val la pena menjar-les perquè tenen un alt contingut de Potassi, Sodi Calci, així com també vitamina C. 
Si l'arbre es troba vora un torrent i té humitat, poden arribar a tenir entre 1 i  1,5 cm,  de diàmetre. Es mengen crues fins ben entrada la tardor, ja que els costa de caure de l'arbre. 

Melmelada d'arç


Si aconseguiu collir-ne moltes -però moltes-,  i són molsoses, en podem fer una confitura: bullides 5 minuts, amb una mica de sucre i una pell de llimona. Un cop cuites les haurem de passar pel passa purés per treure'n els pinyols abans d'envasar-les en un pot de vidre.


Una de les qualitats de l'arç és el seu baix contingut en aigua, que es nota quan es tasten les fulles,  i també en els fruits, molt farinosos. Aquests contenen només un 72% d'aigua.
Si voleu trobar més informació sobre les diferents propietats medicinals de l'arç i els seus fruits podeu clicar  aquí.

L'arç en flor al maig, és un bell espectacle

Varietats

Una altra varietat molt comú d'arç silvestre és el Crataegus laevigata, que es diferencia del C. monogyna per un petit detall de la flor.
També l'atzeroler, C. Azarolus, és un arbre originari del Mediterraani oriental (diuen que de Creta) que produeix les atzaroles, també comestibles. El trobem majoritàriament cultivat.

diumenge, 30 de juliol del 2017

Com cuinar ametllons? Sopa freda d'ametllons

Aquí us deixo una  recepta de Sopa freda d'ametllons, per aprofitar-los ara que estan al seu punt.
Una fórmula refrescant per començar un àpat, i que entra molt be amb aquesta calor.
Trencar i pelar els ametllons és entretingut, però som en temps de vacances i hi sol haver quitxalla ociosa a casa...
Veureu que el resultat val la pena.  Es una preparació que cal iniciar-la la nit abans, remullant les ametlles¡





Ingredients per a 4 persones:

  •  80 ametllons pelats
  •  4 grans d'all petits
  •  4 talls de meló
  •  4 fulles de menta
  •  sal, oli i unes 



Els ametllons pelats i sencers els posarem en remull una hora, per tal que perdin els fitats. 
Després, els escorrem, els posem en el pot de la batedora, amb l'aigua justa perquè els cobreixi, i els triturem. 
Guardem aquesta barreja a la nevera tota la nit.

L'endemà hi afegim el meló trinxat, i els alls, picats al morter, i als quals prèviament haurem tret el germen intern.
Ho triturem tot, posem la sal i un raig d'oli i 4 fulletes de menta.
Es deixa reposar una estona a la nevera abans de consumir-lo ben fred.


dimecres, 12 de juliol del 2017

Les Móres. Varietats i possibles confusions

Agost és temps de collir  Móres, de tastar-les a peu d'esbarzer i omplir-ne el cistell per fer-ne una bona confitura. Es una de les millors fruites silvestres de l'estiu. Vegeu-ne algunes  Receptes.
Ara be, sovint sorgeix el dubte de si totes les Móres  són comestibles i de les possibles confusions.
Doncs parlem-ne. Ens hi juguem la vida...

Fruits comestibles d'esbarzers Rubus
caesius 
 en procés de maduració
L'Esbarzer que ens dóna les mores és una planta del gènere Rubus, que en l'hemisferi nord, presenta al voltant d'unes 400 espècies diferents, i altres sub-especies, que només els especialistes són capaços de reconèixer. Unes són gegants, altres molt menudes, ... Però no cal amoïnar-s'hi massa, ja que els esbarzers poden hibridar-se entre ells i produir noves varietats... En realitat, totes són espècies adaptades a cada tipus de sol, de temperatura i d'hàbitat, ja que la funció principal dels esbarzers és la de colonitzar espais buits per facilitar cobertura al sol i permetre el creixement de noves espècies sota la seva protecció.
En les nostres latituds i centrats en l'objectiu que ens interessa, que és la seva comestibilitat, cal subratllar que tots els esbarzers produeixen fruits comestibles. Uns seran més o menys dolços, més o menys àcids, però són comestibles i no presenten toxicitat.
A partir aquí, ja podem collir tranquilament, però està be conèixer les varietats existents que ens podem trobar i les que ens poden confondre.

Les móres

Gerdera amb gerds. La seva semblança amb les móres
és total.
Les móres, els fruits de l'Esbarzer o Romaguera, no són en realitat un fruit, sinó una aglomeració de fruits minúsculs i carnosos (drupes), de forma arrodonida i amb una sola llavor.
Podrem distingir les diferents espècies d'Esbarzers observant la mida de la planta, el color del fruit, el receptacle, les flors i les fulles, pel nombre de folíols.
El Gerd, fruit de la Gerdera (Rubus idaeus) és una planta de la mateixa família que les móres i del mateix gènere, però el fruit té un receptacle diferent respecte de les móres. Les gerderes es troben a partir dels 800-1000 mts. d'alçada i en llocs humits.

Tipus d'esbarzers

A continuació es detallen les tres espècies d'Esbarzer que segurament són  més habituals i més comunes a Catalunya. Probablement haureu collit móres de totes tres, sense saber que són plantes diferents. Sovint creixen en els mateixos llocs i no és fàcil discernir de quin tipus d'Esbarzer és:


Exemplar de Rubus caesius

Rubus ulmifolius és l'esbarzer comú més habitual, el que tots coneixem, el que trobem en els marges, en la bardissa, vores de camins, descampats, etc... (tot i que té sub-varietats que només un botànic pot apreciar). Les flors són blanques o rosa pàl·lid. Es el proveïdor de les móres silvestres habituals, les més dolces. El distingim perquè té el seu fruit comestible té molts "granets" o drupes. (Veure foto anterior)
Rubus caesius L. és un tipus d'esbarzer de talla més petita, molt resistent a la sequera, propi de llocs més escarpats, però també vora els camins i a vegades conviu amb la varietat anterior. Els seus fruits presenten unes drupes més grans i irregulars, respecte de les móres típiques, tenen menys "granets" i les seves fulles són de  tres folíols. Com que els fruits són petits, no condeixen  massa... El podem trobar fins al 1500 mts. d'alçada.

Rubus Saxatilis
Rubus saxatilis: la fulla  té el mateix aspecte que els altres esbarzers, però amb el color de les fulles que tira més a verd viu. Creix només en zones altres del Pirineu, a l'estadi pre-alpí, a partir dels 1600 mts aproximadament. El trobareu en llocs preferent  pedregosos i formant petites colònies, enmig d'altres plantes.
Té una alçada aproximada d'uns 20-25 cm i els seus fruits venen a ser l'equivalent a les drupes de la móra, només que el Saxatilis només fa 1, 2 o màxim 5-6 fruits, que són comestibles, encara que un pel àcids. 





Possibles confusions
El Roldor creix amb un tall recte, en alçada  i té 
les fulles llises,  ovalades i oposades. No té punxes.
En els mateixos indrets on collim les móres, creixen, estirats i ferms, els anemenats Roldons o Emborratxacabres (Coriaria Myrtifolia L.), planta extremadament tòxica, de la família de les Coriariàcies. Li encanten els bardissars, els talussos i feixes abandonades, els vorals de bosc, de riera... en definitiva, els mateixos llocs que els esbarzers.
El fals fruit del Roldor taca com la
 móra  i també es "desgrana".
Molt de  compte amb la seva
toxicitat¡¡

El Roldor no té espines ni punxes. El seu tronc i les seves fulles són llises, per tant, és fàcil de distingir de l'Esbarzer. La floració d'una i altra planta, són molt diferents, però arriba un moment, que és el de la fructificació, on, si no es coneixen be, es poden confondre.

Els falsos fruits tòxics del Roldor tenen aparença de móra. En realitat no són un fruit, encara que en té tot l'aspecte,  sinó que són els pètals evolucionats de la flor, que embolcallen una llavor interna o núcula. Aquests pètals tenen un aspecte carnós i sucós i si els aixafem (veure foto superior) desprenen una mena de suc com  les móres. Són pètals que evolucionen del verd groguenc, al vermell i finalment al negre total i en el conjunt de la planta, presenten una forma sovint com de raïm, que els pot confondre amb la mateixa disposició que presenten les móres. Cal tenir present que els pètals del Roldor tenen forma com de mitja lluna i en canvi, les drupes de Móra són rodones.
El consum d'aquests falsos fruits pot causar fortes convulsions i pot arribar a ser mortal, especialment en persones de curta edat. 

Comparativa de Móres i falsos fruits de Roldor
Roldor en flor evolucionada, just el moment en que és més fàcil
confondre-les amb móres





Detall de  falsos fruits de Roldor en forma de raïmet

dilluns, 19 de juny del 2017

Beguda verda de Fonoll: Fonollada

Calor. Molta calor¡
Ens ve de gust un refresc.
Natural, si pot ser.
Sense sucres afegits.
Que ens tregui la sed.
Proveu el Suc verd de Fonoll.
Ara és el moment d'aprofitar el Fonoll per beure com a refresc¡¡¡.
Com? fent una senzilla beguda que jo anomeno Fonollada.
La podeu fer cada dia al matí, la guardeu a la nevera, i ben fresqueta i amb glaçons, us ferà passar la sed durant el dia.
Es deliciosa i permet moltes variants.

 Recepta de Fonollada

  •  un gerra amb un litre d'aigua
  •  un  manat de Fonoll
  •  suc d'una  llimona 
  •  un pessic de ratlladura de pell de llimona

Posem tots els ingredients dins de la gerra d'aigua i ho passem per la batedora, de manera que el fonoll quedi ben trinxat. La llimona ens evitarà que s'oxidi. Ho guardem a la nevera una hora i després de macerat, ho colem. Ja tenim la Fonollada feta per veure a qualsevol hora.





La voleu un pel més dolceta i amb un puntet  de gas?

Recepta de Refresc de Fonollada 

  • un gerra amb un litre de sidra, millor dolça
  • un  manat de Fonoll
  • el suc d'una  llimona 
  • un pessic de ratlladura de pell de llimona

Variants:
  • En comptes d'aigua sola hi podeu posar sidra,  meitat i meitat.
  • Hi podeu afegir també una poma liquada, així queda una mica més espès.
  • Si ho voleu més dolç podeu posar-hi sucre,  o be utilitzar  suc concentrat de poma, que també endolcirà, és més sa, i li donarà un toc de sabor a poma. 
  • Podeu jugar amb la intensitat del gust de Fonoll, posant-n'hi  més o menys quantitat.
La Fonollada és una excel·lent beguda silvestre per calmar la sed al llarg de l'estiu. Proveu-la¡¡

Podeu trobar més idees i informacions  amb Fonoll  clicant a l'etiqueta  receptes amb Fonoll

dimarts, 13 de juny del 2017

Receptes amb Saüc en flor

Podeu trobar les receptes del dos preparats amb Saüc que vam  presentar a la jornada del Mercat de les Espècies d'Argençola: el Iogurt de Saüc (que vau menjar per postres) i la compota de Saüc que vam fer a la tarda..
Doncs be, aquí teniu les receptes de com fer aquest Iogurt de Saüc i la Compota de Saüc. Estan penjades en l'apartat del  Receptari silvestre  d'aquest blog.
Com podreu veure, són molt senzilles: el secret és que la base del sabor s'aconsegueix amb una infusió dolça de flors de saüc. Per tant, quan n'hi ha en abundància,  podeu aprofitar també per fer-ne i congelar-la,  això us permetrà tenir-ne per molt de temps i podreu fer aquests postres en qualsevol moment, tant si hi ha flor de saüc als arbres com no.
Bon Saüc¡

Compota de poma amb flor de saüc

dilluns, 22 de maig del 2017

El Saüc: Protagonista del Mercat de les Espècies

El proper dissabte dia 10 de juny teniu l'ocasió única de fer una immersió etnobotànica i gastronòmica en el món del Saüc
La 7a. edició del Mercat de les Espècies d'Argençola  a l´Anoia, us brinda aquesta  oportunitat irrepetible. No us la podeu perdre. Nosaltres hi serem ¡¡

Tindreu tota una jornada per submergir-vos en els gustos, perfums, històries, enigmes, propietats i aliments basats en el Saüc, com a planta protagonista de la Fira. Apart però, trobareu també moltes altres activitats, xerrades, caminades, tastets, parades ... Tot relacionat amb l'aprofitament de les plantes en general i els productes de la terra. 

El Saüc és una de les plantes més utilitzades al llarg de tots els temps. Sigui com a planta medicinal, com a arbre màgic, sigui  per la seva vinculació a nombroses tradicions i cultes, i també com a planta comestible, i això, a pesar de que el saüc presenta també certs elements de toxicitat.

El Saüc -com moltes plantes- ens ensenya i ens dóna lliçons. Ho té tot, les qualitats  positives i els aspectes negatius,  com la vida mateixa, i per tant, dedicar un dia a conèixer-lo també té el seu punt de filosòfic. Ve a ser com una metàfora de l'existència: allò que es bo, amb mesura i coneixement, pot ser dolent amb excés o ignorància. Això es el Saüc, un arbust amb aparença d'arbre que mira el cel quan floreix i aboca el fruit generosament a la terra quan està madur; que t'obliga a conèixer-lo per saber de què pots disposar o no, i en quin moment. Un perfum que t'atrapa, però que no el pots guardar perquè és efímer (ep¡ a no ser que en feu un xampanyet..¡¡  i si veniu us ensenyaran com es fa...)

De debò que val la pena venir,  per veure, conèixer  i degustar el que dóna de si el Saüc. Per alguna cosa és la planta medicinal més documentada des de l'antiguetat fins els nostres dies. Aprendreu moltes coses i acabareu incorporant el Saüc a la vostra cuina o farmaciola. 

Entreu a veure la  programació d'activitats  del Mercat de les Espècies, perquè en algunes d'elles cal inscripció prèvia

No hi falteu ¡¡



dilluns, 15 de maig del 2017

Roses al plat

Tinc un racó de jardí amb un Roser que tota la vida l'he vist a casa. Una varietat de Rosa centifolia, que sempre l'hem anomenada "roses antigues". Apart del seu color rosa intens, es caracteritzen perquè fan una  gran floració  i sobretot, pel seu aroma intens, penetrant, suau i dolç. No et canses mai d'olorar-les.



I avui, mentre les oloràvem i en gaudíem, em deia una amiga:
- Són tan maques que me les menjaria...
- Coi, doncs vinga, som-hi¡¡ per què no?
- Ho deia en sentit figurat, dona, ... són tan captivadores...
- Si, però jo ho dic seriosament, anem a cuinar-les¡

I així, mig en broma mig en serio, ens hem posat a fer una compota de pètals de rosa. Una manera de no deixar pansir i malmetre aquesta joia rosada i perfumada que ens ofereix el roser en aquests moments primaverals.
Hem agafat les roses esclatades, les hem desfullades i el resultat és prou satisfactori. Us deixo la recepta perquè la proveu:


Compota de poma perfumada amb roses 
- mig quilo de pomes fetes a trossos petits
- 125 gr de sucre no refinat
- 5 roses centifòlies
- un pessic de ratlladura de llimona

Poseu les pomes tallades en una olla i les cobriu d'aigua mineral.
Tapeu i deixeu que arranqui el bull.
Hauran de bullir uns 30-40 minuts, suaument, segons el tipus de poma. A mitja cocció hi tireu els pètals i la llimona.
Quan la poma estigui tova, ho traieu del foc, ho passeu suaument per la batedora i ho deixeu refredar, abans de posar-ho en pots de vidre.
Si ho voleu guardar, els haureu de fer bullir al bany maria.


Aquesta preparació combina molt be amb aliments frescos, com amb el formatge tendre de cabra (vegeu la foto del costat) o també amb unes boles de gelat de vainilla.
Es una confitura molt rica en fibra, tant per la dels pètals, que malgrat la seva aparença suau i prima, encara que no ho sembli, són tot fibra i no es deixen triturar fàcilment.
La compota també és rica en fibra. Per tant, el resultat és un preparat que ens pot anar  d'allò més be.
Però sobretot, ens emportem a la boca el sabor suau i perfumat de la rosa... Són tan boniques ¡¡

dijous, 6 d’abril del 2017

Sant Jordi: una rosa i una d'herbes

Herbes a la Carta és el llibre de l'autora d'aquest Blog, editat per Cossetània el 2014.
En ell hi trobareu un recull de 25 plantes silvestres comestibles, amb les seves descripcions i diferents maneres de cuinar-les perquè siguin apetitoses i passin a formar part de la vostra Carta de menús.

Herbes a la Carta és un llibre que està pensat per orientar a aquelles persones que comencen a interessar-se per aquest apassionant món de les plantes silvestres i necessiten orientacions visuals i explicacions per reconèixer les plantes comestibles més habituals i una metodologia per incorporar-les a la cuina, així com les seves propietats nutritives..

Si voleu saber-ne més i fer-hi una ullada, podeu  clicar aquí  per veure l'índex del llibre. El seu preu al mercat és de 15€.

Bon Sant Jordi i Bones Herbes¡¡


dilluns, 27 de març del 2017

El Menú d'Eixarcolant


Aquí teniu les receptes: Si entreu  a la pestanya de Menús trobareu penjat el Menú de la 2a Fira d'Eixarcolant del dia 25 de març passat.

Alli hi  teniu la presentació del menú, així com totes les receptes dels 4 plats que vam elaborar i que molts vau poder tastar per dinar.

Malgrat la pluja i la neu, va quedar ben palès que els projectes, quan la gent se'ls proposa a fons i a consciència, no hi ha  res que  pugui tombar-los.

Va ser una jornada fantàstica,  tot relacionat amb l'entorn del món silvestre i les seves possibilitats, on el treball es va convertir en divertiment, passió, coneixement i emoció.


                        Apa, a seguir Eixarcolant, doncs ...¡¡¡


dimarts, 21 de març del 2017

Romaní a dojo


En aquests dies la nostra geografia està atapeïda de Romaní florit. Els turons han agafat un color blau-gris perquè enguany la flor abunda més que mai. Les pluges han fet que els romanins siguin tot flor, fins el punt que quasi no es percep la fulla.

Un bon motiu per recordar com és de bona aquesta planta per aprofitar-ne allò que té de millor: el seu aroma, tan mediterrani, tan perfumat, tan intens, ... tan nostre.
Recordeu que podeu posar les flors a totes les amanides¡¡

Us deixo una recepta de Iogurt al perfum de Romaní i us convido a provar-lo. Trobareu la recepta en la pestanya del Receptari Silvestre o be  cliqueu aquí per la recepta

Que vagi de gust ¡¡.

dimarts, 14 de març del 2017

Jornada de les Plantes Oblidades a Igualada

La segona edició d'EIXARCOLANT,  la Jornada de les Plantes Oblidades que es celebra a Igualada, arriba el proper dissabte dia 25 de març. Al llarg de tot el dia trobareu paradetes de productes silvestres i de la terra, mostres de gastronomia salvatge, sessions de tasts de plantes, conferències, sortides de reconeixement, ... i un munt d'activitats relacionades amb aquestes plantes oblidades, de la ma d'experts en cada matèria.

Sincerament, no us ho podeu perdre ¡¡ Només que feu una ullada al programa de la Jornada, podreu comprovar que es tracta d'un event de molt nivell, tant pels experts que hi participen, com per l'excel·lent organització per part dels promotors i les ofertes temàtiques que es presenten.

Nosaltres hi serem, com l'any passat, per elaborar el dinar del migdia.

La majoria de les activitats requereixen inscripció prèvia, només cal que Cliqueu Aquí 



dilluns, 13 de març del 2017

Taller de collita i reconeixement de plantes silvestres

Nou Taller de RECONEIXEMENT I COLLITA de plantes silvestres comestibles.
DATA. el proper dissabte dia 18 de marça tocar de Montserrat.

Al llarg del matí  ferem un recorregut a peu per aprendre a identificar-les en el seu propi hàbitaten podreu collir per endur-vos-en i gaudireu d'un matí en contacte amb la natura, ja que farem una bona passejada.

Per inscripcions i  més informació aneu a: natura comestible


dimarts, 14 de febrer del 2017

Créixens, la verdura aquàtica

Els Créixens silvestres, o Créixems  (Nasturtium officinale  W.T. Aiton o també Rorippa nasturtium-aquaticum L.) són una de les  anomenades "verdures oblidades", molt consumides en el passat, però totalment deixades de banda en l'actualitat. Part d'aquest oblit ve donat, segurament,  perquè és una planta molt delicada i és difícil que arribi al mercat en condicions òptimes: Quan es cullen s'han de posar en un tupper amb una mica d'aigua i consumir-les en les properes 24 hores. Nomes així aconseguirem que es mantinguin tendres i cruixents.
En el passat sembla que es consumien  sovint, ja que en Font i Quer, explica que als mercats de Barcelona hi havia les anomenades creixemaires, les dones que venien petits rams de créixens, però ja esmenta que sovint era difícil trobar-los en bon estat, per les característiques abans esmentades. 

Créixens adults amb la seva flor. Interessant observar la forma i disposició de les fulles

On podem trobar créixens? 


Els créixens els trobem al llarg de tot l'any i en llocs on hi circuli constantment aigua molt neta: naixement de les fonts, recs d'aigua neta,  petits rierols, ... la  presència dels créixens indica que l'aigua és pura i sense contaminació, sinó la planta no pot créixer i desenvolupar-se. Per tant, la buscarem sempre en llocs amb aigua corrent i sovint la trobarem  ben be dins de l'aigua, com  una planta aquàtica més i generalment mai creix  sola, sinó que  viu formant colònies, a vegades molt extenses.

Com identificar els créixens?

Créixem jove que evoluciona en forma d'estrella.
Els créixens pertanyen a la família de les Brassicàcies (la mateixa família que la col) i presenten diverses formes al llarg de tot el seu procés de creixement, cosa que a vegades dificulta la seva identificació.
Inicialment la planta presenta una forma arrodonida, amb els petits brots que creixen plans  damunt la superfície de l'aigua, al voltant de l'ull central  de la planta, en forma d'estrella, i les seves fulles acaben en un extrem arrodonit.
A mida que la planta creix, s'allarguem els pecíols, les fulles prenen una forma en punta suau, i la planta es va ramificant, sense deixar d'arrossegar-se i els brots treuen  noves arrels per captar més aigua.
A partir d'aquí, la planta es va dreçant per treure la flor: és molt petita, i blanca, amb 4 pètals minúsculs i en aquest estat és quan ja la trobem formant  colònies tupides. Les fulles han canviat de forma i ara són més allargassades i acaben en punta. 
Però pel voltant de les adultes, segueixen sortint plantes petitones, és un no parar. És en aquest estat de creixement quan és millor collir-les, perque el sabor és més suau. Tot i que al ser sempre tan tendres, en qualsevol moment són comestibles.  En la  planta  adulta, el sabor és més potent, més intens, qüestió de gustos...

Possibles confusions amb els créixens

Gairebé sempre,  els créixens comparteixen hàbitat amb una planta molt similar de la família de les Apiàcies, l'Api bord (Apium nodiflorum). Quan les plantes són adultes és molt fàcil distingir-les, per les respectives inflorescències, però en la primera fase de creixement, quan encara tot són fulles, sovint es fa difícil. De tota manera això no seria un problema a l'hora de consumir-les, perquè l'Api bord també és comestible i si el tasteu, veureu que el seu sabor ens recorda l'api comú.
Per dir-ho  col·loquialment: els créixens i l'api bord són grans amics, que comparteixen indrets i poden compartir les nostres amanides, però cadascú amb el seu sabor independent.


Plantes joves d'Api bord. Observeu la semblança amb els créixems. Cal observar que, mentre que el créixem creix de manera més planera, l'apì s'enlaira de forma recta.
A  l'esquerra, un brot recte d'Api bord,  A la dreta un altra brot de Créixems amb ramificació, observeu la seva forma sinuosa.


Consum dels créixens


Els Créixens són ideals  per consumir en cru. El 90% és aigua (cosa que explica el perquè és tan delicada). El seu sabor una mica picant,  ens recorda la mostassa. També en alguns supermercats se'n troba una varietat cultivada i envasada. També en podem fer una salsa crua, amb oli, llimona i sal. I fins i tot se'n poden fer sopes de verdura. Però sempre haurem de tenir present que el seu sabor és potent i penetrant, per això, amb poques fulles ja és suficient, ja que en cru i en grans quantitats fins i tot podria ser irritant per les vies urinàries.

Com aliment, el seu consum està molt estès en els països de l'orient mitjà, i existeixen, a l'abast de tothom, nombrosos estudis que fan referència a les seves qualitats antioxidants, anti-inflamatòries,  anti càncer i hepatoprotectores.
Els Créixems són una planta plena de nutrients i contenen diversitat de vitamines en proporcions altes. Però sobretot cal deestacar el contigut en minerals:
Ferro: 5,1mg. Sodi: 51 mg. Potassi: 282 mg. Magnesi: 25 mg. Calci: 190 mg. 

*Precaucions:
Les plantes aquàtiques poden estar contaminades per un paràsit anomenat Fasciola hepàtica, propi dels animals remugants, que necessita aigua per desenvolupar el seu cicle larvari, que és llarg i complexe, i necessita de l'existència d'un determinat cargol aquàtic per fer la seva metamorfosi, abans de convertir-se en un bacteri perillós, que quan sortirà del cargol  s'adossarà a les fulles de les plantes aquàtiques. com ara l'Api bord o els Créixens. ,
L'existència  de ramaderia aprop dels llocs de collita, és motiu per prendre precaució.  Cal desistir de collir-ne en llocs freqüentats per ramats de vaques, ovins o pastures,
És aconsellable que abans de consumir les plantes fresques que collirem, en  llocs no contaminats, les posem en remull amb vinagre i llimona. 

Créixem en flor

Curiositats dels créixens


L'origen del seu nom ve de dues paraules llatines:  nasus (nas) + tortus (tort) = Nasturtium, ja que segons alguns autors, aquell que la tastava, havia d'arrugar el nas, perquè els créixens  tenen  un punt de picant. Però  és aquest punt de sabor com de mostassa el que li dóna la gràcia en les amanides.
També és per aquest motiu que en català se l'anomena també Morritort.







dijous, 19 de gener del 2017

Utilitats de les plantes silvestres

Les plantes no només serveixen per alimentar-nos i curar-nos,  sinó que tenen moltes altres aplicacions, però la més sorprenent que he llegit fins ara és aquest   article  de La Vanguardia  del dia 18 de gener, del qual us passo  l'enllaç.

Botja en flor. Planta mel·lifera, útil per que els abelles facin mel
Sota el títol "las plantas también pueden ser fuente de electricidad" ens explica com una simple planta ens pot generar energia elèctrica aprofitable. Tot una revolució pendent que tenim per davant, i que alhora ens fa pensar en com de malament tractem tot el món vegetal, i resulta que és on podem trobar solucions a diversos problemes  actuals de la nostra societat, com són la manca d'aliments, l'alimentació industrial, l'obesitat, ... i l'encariment de l'energia.

Una altra mirada a les plantes es fa necessària. I ens pot canviar la vida...

Borratja: planta comestible, medicinal, mel·lifera, ... i ara,
 segons l'article recomanat, molt  probablement  subministradora d'energia

Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog