Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

dilluns, 14 de setembre del 2015

Figues de Moro, ara és el moment



Com collir les Figues de Moro sense punxar-se?
Com aprofitar les Figues de Moro?

Figues de moro


Les Figues de Moro són un aliment altament nutritiu però els inconvenients per collir-les i menjar-les, netes de punxes, són un element dissuasori moltes vegades.

La millor manera de collir-les és, evidentment, amb guants gruixuts, de goma o de cuir.
Després, procedirem a eliminar les minúscules espines:

- Posem sorra fina en un cubell, i anem refregant les figues a la sorra
- Tot seguit, les posem en un cubell amb aigua per esbandir-les i amb la part rugosa d'un fregall dels plats, les acabem de fregar.

D'aquesta manera aconseguim treure totes les punxes i poder-les pelar tranquilament, llevant només el tel de pell exterior, sense cap perill. 

A partir d'aquí ja podrem elaborar la Melmelada de Figues de Moro que us detallo a continuació.

MELMELADA DE FIGUES DE MORO

Ingredients:
  • un quilo de figues de moro ben madures
  • 500 gr. de sucre integral no refinat
  • una culleradeta  de pell de llimona 
Pelem les Figues de Moro i les posem a la cassola, amb tot el sucre i la llimona. A foc molt lent i tapat, fins que les figues nedin en el propi suc que generen.
En aquest punt, destapem i deixem que bullin de 25 a 30 minuts.
Durant aquest procés, les llavors s'hauran separat de la polpa. Ens quedarà una barreja molt líquida que la passarem pel passapurés. En aquest procés i amb aquest estri, aconseguirem separar les llavors de la polpa i el suc.
Ho deixem refredar i després omplim els pots de vidre i els bullim al bany maria abans de guardar-los.
La melmelada de Figues de Moro té una consistència molt líquida, semblant a la mel.




diumenge, 6 de setembre del 2015

Com aprofitar les Serves


Les Serves (Sorbus domestica) són fruites amb un alt poder nutritiu: contenen àcids i  glúcids en abundància, provitamina A i vitamina C, i una proporció de 7g.  de proteïnes per cada 100gr. de pes.

És una fruita que val la pena de  conèixer i aprofitar. El seu alt contingut en pectina fa que sigui molt apte per fer compotes, barrejada amb altres fruits del moment.

Avui hem  sortit de collita i hem trobat un bon grapat de Serves i de Pomes silvestres, que són molt més gustoses que les de compra. També hem collit un bon grapat de Phisalis i raïm  de la parra.

Aquí us deixo la meva recepta de Compota de Serves i Poma, que com podeu observar a la foto, el resultat és més semblant a un flam que una compota, i això és degut a que tant la Serva com la Poma tenen molta pectina.







COMPOTA DE SERVES I POMES SILVESTRES 

  • Serves madures 
  • Pomes silvestres
  • ambdues fruites a parts iguales
  • Sucre integral no refinat, la meitat del pes net de la fruita
  • llimona

Tallem les pomes a trossos, amb la pell inclosa, ja que no han estat tractades. Afegim les Serves més madures, a les quals prèviament els tallarem la punteta de la base. (Les Serves tenen dos petits pinyols que amb paciència es poden treure al tallar-les per la meitat, però si es deixen,  al menjar la compota quasi no es noten).

Posem tota la fruita en una olla amb una cullerada de ratlladura de llimona i el sucre, tapat i a foc molt lent, fins que el sucre es fongui. Remenarem sovint i ho tindrem una hora al foc, fins que estigui tot desfet.


Si cal ho acabem de trinxar amb la batedora al final de la cocció.
Ho posem en motllos i ho deixem refredar mínim 8 hores. Passat aquest temps, es pot desemmotllar i ja tenim la compota en forma de flam.

Si no voleu tenir tanta feina, podeu consumir les serves ben madures. Es pot saber el moment òptim de maduresa prement-les: veureu que és tova,  la pell es trenca i ja podeu xuclar la polpa. En la foto de l'esquerra  podeu distingir les Serves madures, de color marró, de les Serves  encara verdes, de colors més vius

dimarts, 1 de setembre del 2015

Les Serves, una fruita desconeguda

Les Serves  són el fruit de la Servera (Sorbus domestica), un arbre de la família de les Rosàcies que en les nostres latituds pot arribar a tenir  alçades de més de 10 mts., la qual cosa fa que els seus fruits quedin allunyats de la nostra vista, a no ser que sapiguem rastrejar el terra i trobar les serves madures que han caigut.
Es tracta doncs d'una planta, un arbre concretament, la Servera,  que creix en estat salvatge i del qual en podem aprofitar els seus fruits. El trobem sovint a la vora de camins, carreteres  o en vinyes perdudes, generalment aïllat, ja que no li agrada la companyia d'altres arbres. 

La  Serva  és petita, arrodonida,   i amb un baix contingut en aigua. Tant pel color com per la textura, ens recorda la poma i la pera, o  totes dues  alhora, ja que la seva polpa fa com un granet que es nota en el paladar, i és una fruita àcida i  aspre. Per això cal esperar que sigui ben madura per poder-la consumir. Quan és a l'arbre, malgrat el seu color groc i/o vermellós, encara és verda per menjar. Esperarem  que caiguin i les guardarem  dos o tres dies, fins el moment en que agafen un color torrat i són toves: aquest és el "punt de menja". Si les tasteu en aquest moment, veureu que és com menjar una compota de poma-pera, molt dolça i amb un punt d'àcid. 
Si algú s'atreveix a menjar les  Serves  acabades de collir, li deixaran una boca aspre i àcida per tot el dia. No li desitjo pas¡  Molt important doncs: que les  Serves  tombin a marró i siguin un pel toves.
Hi ha una dita catalana que diu "és eixut com una serva", fent referència a aquell que és molt reservat i poc tractable. Així són les  Serves  quan encara no estan en el seu punt de maduració, eixutes i aspres.


Una mica d'història

Les Serveres són arbres de fusta molt dura, que al llarg de la història s'ha utilitzat per moltes coses. Acostumen a viure molts anys, fàcilment podem trobar Serveres de 100 anys, però hi ha països mediterranis que tenen Serveres monumentals que superen i doblen aquesta edat.
Alguns autors afirmen que els romans les plantaven en les vinyes i avui el que ens queda són les reminiscències d'aquells antics conreus de Serveres. Es diu que en feien una fermentació que anomenaven "serevisa", mot que ha donat nom a un altre fermentació totalment diferent, que tots coneixem actualment, la cervesa.
Trobem una breu referència a les Serves en una obra de Plató: El Banquet, quan Aristopahes diu: "... tallava cada individu en dues meitats, com els que tallen les Serves i les posen en conserva..."  Deixa entreveure per tant, que les Serves són un fruit que ja a l'antiguitat clàssica era popular, apreciat i útil.

Consum de les serves:

El més pràctic és consumir-les crues, però en alguns països mediterranis en fan maceracions i destil·lats. Per aquells que els agraden els sabors nous i atrevits, jo us recomano tastar les Serves ben madures. Ara ja es poden collir, però sobretot, abans de menjar-les, les heu de guardar a casa uns quants dies, que madurin i s'estovin. Per menjar-les crues, han de ser ben farinoses i aleshores, es mengen d'una sola mossegada, no cal pelar-les. L'altra alternativa és la  confitura de Serves. 





Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog