Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

diumenge, 21 de juny de 2015

Ratafia, el licor català

La Ratafia és el licor català per antonomàsia. Però al meu entendre i després d'haver buscat costumaris, de llegir bibliografia sobre aquest licor i analitzat receptes, he arribat a la conclusió que és el licor més eclèctic del món, ja que sobre la manera de fer-lo, cadascú hi diu la seva o hi fa la seva... És tan versàtil, que tothom en pot fer, ja que els ingredients són ben a l'abast i fàcils d'obtenir.

He tastat Ratafies boníssimes i molt difícilment una Ratafia pot ser dolenta. Serà més dolça, més seca, més perfumada, més forta o més fluixa, però totes són excepcionals.

Val a dir, abans de seguir, que la Ratafia és un licor alcohòlic, per tant, no podem dir que sigui un producte molt dietètic ni aconsellable, però precisament per això, la copeta de Ratafia es guarda per a les  grans ocasions, ja que un cop, molt de tant en tant, no és tan perjudicial, i dóna presència i prestigi a aquest licor tradicional.

La Ratafia no té cap propietat que en poguem destacar, és millor beneficiar-se de les plantes directament sense l'alcohol. Tradicionalment utilitzada com a digestiva. 



Què és la Ratafia?
La Ratafia és un festival de plantes aromàtiques banyades en alcohol. M'agrada dir-ho així ¡¡ En tota bona Ratafia trobem uns ingredients base imprescindibles, que són els que li donen el nom i l'etiqueta: l'alcohol, el sucre i les nous tendres. Tota la resta depèn de la imaginació de cadascú o del gust que li volem donar. Ja podeu imaginar doncs quantes classes diferents de ratafia podeu fer ¡¡¡ Tantes com d'herbes,.
  • L'alcohol és el que li dóna grau i sabor perquè absorbeix els diferents gustos de les herbes o espècies que volem posar-hi, apart de fer també de conservant.
  • El sucre, que actua també de conservant,  és el que li dóna el toc de dolçor, que fa que la Ratafia sigui perillosa, perquè  baixa que no te n'adones...
  • Les nous tendres  partides aporten el color,   tenyeixen la barreja fins a deixar-la  de color marró molt fosc. Ara, pels volts de Sant Joan i Sant Pere és quan s'han de collir, perquè per dins encara són toves,  no tenen closca i es poden partir be.
  • Resumint: la Ratafia es defineix doncs per: Sabor, dolçor i color.
  • Davant la dificultat de trobar alcohol, jo proposo fer-ho  també amb anís, que ja porta el sucre incorporat. I per aquells que vulguin una Ratafia més suau, s'hi pot afegir un mica d'aigua dolça, o fins i tot, també mel.
A partir d'aquests tres ingredients bàsics, ja hi podem anar sumant tot el que vulguem, això si, ingredients que tinguin aroma. Jo sóc partidària de posar-hi tot tipus de plantes aromàtiques, aprofitant la generositat de la naturalesa. La Ratafia ens permet de poder-ne gaudir de totes elles en un sol glop. Però també podem fer Ratafia d'una sola planta. En aquest sentit, jo recomano la Ratafia de Salvia sclarea, un privilegi¡
Per perfumar i donar sabor a la Ratafia hi podem posar:
  • espècies (canyella, clau, ginebró, nou moscada, ...)
  • fulles tendres aromàtiques, de tot tipus.
  • fulles seques aromàtiques, de tot tipus
  • determinades flors (calèndula, camamilla, ...)
  • alguna fruita verda partida
  • pells de taronja i/o llimona


Com fer la Ratafia?  una recepta fàcil

És una recepta que l'anomeno així: Ratafia 3/24,  perquè  hi poso  24 ingredients (apart del líquid), a raó de 3 unitats de cadascun.

La següent preparació és per a dos litres de líquid:

Ingredients base:
- Dues ampolles d'anís del país, una de dolç i una de sec. Cadascuna són 750 ml.
- Aigua: 1/2 litre amb 3 cullerades soperes  de mel autòctona, desfeta.
- Una branca de canyella, partida en tres.
- Tres nous verdes, partides
- Tres tires de pell d'una llimona.
- Tres peres verdes, obertes

Herbes: branquetes de Maria Lluïsa, farigola, espígol, sàlvia, romaní, menta, calamenta, fonoll, sajolida, tarongina, agrimònia,  fulles de calèndula, fulles de milflors, flors de melilot, flors d'orenga, Sàlvia sclarea, Artemisia vulgaris, til·la seca, camamilla seca i llavors de ginebró.

Tot això es deixa dins d'un recipient de vidre, tapat, amb el volum d'ingredients suficient perquè el líquid els cobreixi i es deixa un mes a les fosques, remenant de tant en tant el recipient, per moure el líquid.

Finalment, quan arriba el gran dia de fer el tastet de la Ratafia nova, el cola en  una ampolla ben maca, perquè el licor be s'ho mereix, i bona celebració.

dimarts, 16 de juny de 2015

Vinagre d'herbes. Vinagre dels Quatre Lladres


De Vinagre d'Herbes se'n poden fer de molts tipus, varietats i sabors. En realitat es tracta de fer una maceració d'herbes aromàtiques amb un alcohol, concretament el vinagre. Però avui vull parlar del Vinagre dels Quatre Lladres, perquè apart de ser molt bo i molt sa, té una curiosa història.  Maurice Messegué, el gran savi  francès de les plantes medicinals,   relata  la història d'aquest vinagre  en el seu llibre "La Natura té raó" (títol original: C'est la nature qui a raison).

La gran epidèmia de Pesta que  afectà Europa, en el 1630,  va acabar amb pobles i famílies senceres. A la zona de Toulouse les autoritats de l'època anaven de bòlid amb una banda de quatre  lladres que saquejaven les cases de famílies moribundes i  de persones que havien sucumbit a la pesta.. Finalment les autoritats  els van atrapar tots, van tenir un judici i la justícia els va condemnar a mort.
Però hi havia una cosa que intrigava a les autoritats: el fet que els lladres, tot i haver entrat a totes i cadascuna de les cases de gent portadora de la pesta, d'estar-hi en contacte, i per tant, exposats també a contraure-la,  cap d'ells  es va veure afectat. 
Les autoritats van preguntar els lladres per aquesta "casualitat", però ells no van voler delatar el seu secret sense haver pactar abans el perdó. Se'ls va  commutar la pena a canvi de la fórmula del líquid misteriós que amb el qual es fregaven i es rentaven per tal d'immunitzar-se, cada vegada que feien una actuació delictiva.

Així va ser com els Quatre Lladres van salvar la seva vida, però també la de moltes més  persones que van seguir utilitzant aquesta base de plantes bactericides, un cop divulgada.  El secret: el Vinagre d'Herbes, en el qual hi havien fet una maceració de quatre plantes bàsiques: Farigola, Romaní, Sàlvia i Espígol.
Vet aquí com les propietats  d'aquestes quatre plantes aromàtiques,   no només van salvar la vida dels Quatre Lladres, sinó que van donar nom a un tipus de Vinagre d'Herbes: el Vinagre dels Quatre Lladres,  un poderós desinfectant i bactericida. Però també  un potent i deliciós vinagre per donar gust  d'herbes a l'amanida i  fàcil de fer.


Com fer el Vinagre dels Quatre Lladres?

Col·loqueu un bon brot de cada herba aromàtica bàsica (Farigola, Romaní, Sàlvia i Espígol) dins d'un recipient de vidre, El romaní i la farigola cal que siguin secs, les altres dues poden ser tendres. Cobriu-les totes amb el vinagre que més us agradi. Jo prefereixo el vinagre clar, perquè amb les plantes ja s'enfosquirà. Guardeu-lo en maceració i en un lloc fosc, mínim un mes, passat el qual ja el podeu colar i embotellar.

Cursos de plantes silvestres