Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

diumenge, 26 d’octubre de 2014

Frexols o Resoles: una recepta medieval amb regust d'herbes aromàtiques

La recepta dels Frexols o Resoles, és d'arrel medieval i la podeu trobar en el capítol 169 del Llibre de Sent Soví, la primera obra de Cuina catalana, escrita en el segle XIV.
L'interès que té aquesta recepta és que es fan servir únicament dos tipus d'ingredients: herbes aromàtiques silvestres i farina.
Heus aci la recepta, tal i com ve redactada en l'obra citada (he intentat mantenir l'estil original):

CLXIX.  Com  fer Frexols
Si vols fer Frexols, se fa així: pren sàlvia i menta i hisop i sajolida i ruda i julivert  i fonoll i  créixens i celiandre i comí tendre i matafaluga i altres bones herbes.  De cadascuna segons et sembli.
I picades totes juntes, fort i rega-ho.
Després tingues farina blanca ben passada i destrempen les herbes amb aigua i fes resoles.

En realitat,  aquesta recepta amb plantes silvestres aromàtiques, extreta  de la nostra Cuina Medieval, es tracta d'una mena de truita sense ou,  només amb farina i herbes aromàtiques, o millor dit, una mena de bunyol d'herbes. Les Resoles, segons la mida que se'ls doni,  poden quedar com una mena de creps finetes d'herbes aromàtiques, o com un bunyol.
El mot Frexols no figura en el diccionari, però segons alguns autors,  sembla que derivi del verb fregir. Si que el diccionari ens parla de la paraula Frèjol, que significa prim, lleuger. I en aquest cas es podria relacionar amb el resultat final d'aquestes "truitetes" que queden molt primes un cop fetes...

A continuació us explico amb detall com he fet jo les meves Resoles o Frexols, ja que com veieu, la recepta medieval no diu res de l'acabat final, per tant, ens l'hem d'imaginar i li podem donar molts formes i molts acabats: 
  • Ingredients: Sàlvia, menta, sajolida, julivert, ruda, fonoll (només la fulla) i créixens: De tot plegat, una mica de cada, però he donat prioritat a la Sàlvia.
  • Ho he trinxat tot, ben menut, fins omplir un plat de postres. Hi he barrejat una cullerada petita de comí i una de matafaluga.
  • En un plat fondo he posat totes les herbes, 4 cullerades de farina integral i aigua mineral ben freda, tirant-la a poc a poc, mentre es va desfent la farina, fins que queda una crema prou compacte  per poder fregir. Per acabar, un pessic de sal i un de llevat en pols.
  • Es  van tirant a la paella, amb  l'oli ben calent,  a cullerades, de manera que quedi ben estès. Compte¡ perquè s'enrosseix molt ràpidament... Es posa damunt un paper absorbent  i es menja d'aperitiu. 
  • Es pot fer de la mida que hom vulgui, però al meu parer, queda millor fer Resoletes ben petites, perquè queden més cruixents, ideals per a un aperitiu, on els diferents gustos aromàtics queden molt ben conjuntats. Els Frexols o Resoles, és una bona manera de menjar verdura aromàtica i és el que menjaven fa 700 anys els nostre avantpassats¡¡ un plat senzill, però que permet moltes varietats, presentacions i combinacions aromàtiques.

dijous, 25 de setembre de 2014

Herbes a la Carta

Aquest és el títol del meu nou llibre, escrit amb la col·laboració d´Elisenda Carballido, experta en Nutrició i Dietètica, i que el podreu trobar a partir del 13 d'octubre a totes les llibreries.
HERBES A LA CARTA (Cossetània Edicions) és un llibre per endinsar-nos en el coneixement de les plantes silvestres comestibles: Ens mostra on trobar-les, com les podem reconèixer, com collir-es, com preparar-les per fer-les apetitoses i sobretot, les seves propietats nutritives.
L'objectiu d'aquesta obra és proporcionar la informació bàsica per començar a endinsar-nos en aquest fascinant món de les  plantes  silvestres que ens brinda la Natura, per tal d'obtenir-ne els millors aliments i saber optimitzar-los en els fogons.

El llibre HERBES A LA CARTA s'endinsa també en la història de la nostra  cuina, per mostrar-nos com i de quina manera el consum de plantes silvestres ha format part de la nostra cultura culinària i gastronòmica. Per tant, vist des d'aquesta òptica, el que fa és tornar-nos, en certa manera, als nostres orígens, ja que el consum de plantes silvestres comestibles és tan antic com la mateixa humanitat.

HERBES A LA CARTA ens presenta les plantes sota el seu vessant de comestibilitat, per sortir dels tòpics de que les herbes només són remeieres, medicinals o aromàtiques. La riquesa gastronòmica de les plantes va molt més enllà, en el món de les herbes trobem tots els gustos (dolç, àcid, amarg, o salat) totes les textures, tots els colors, totes les vitamines i minerals que necessitem. Aquí es presenten les  herbes com a plat únic, com acompanyament, com a protagonistes dels menús diaris. Herbes comestibles,  dignes de figurar en les cartes dels millors restaurants, com ja està passant, però d'una manera encara molt tímida... 

En HERBES A LA CARTA es descriuen les plantes silvestres comestibles més habituals de la nostra extensa flora i geografia, aquelles que ens trobem al jardí, a l'hort o al camp. Concretament són 25 plantes (les més conegudes), amb la descripció, els usos i fotografies, així com 93 maneres diferents d'utilitzar-les, bàsicament receptes per poder-les cuinar i gaudir dels seus sabors, les seves textures i propietats nutritives. 
No hem d'oblidar que la principal virtut del consum de plantes silvestres comestibles és l'energia que ens aporten per  l'aprofitament dels seus elements nutritius, que en les plantes silvestres es troben en una major proporció de concentració que en les plantes de conreu.
Amb aquesta obra a la butxaca  podreu anar cada setmana al camp, a collir una planta diferent (o més) i poder-la incorporar a la vostra dieta habitual.
HERBES A LA CARTA: Us convido a gaudir d'aquesta obra, espero que us agradi i sobretot, que us sigui útil i profitosa... 

Moltes gràcies




"HERBES A LA CARTA" A LA RÀDIO

El Programa de RAC1 "Tot és possible" es fa ressó del llibre que acaba d'aparèixer. Escolteu-lo¡¡¡: https://soundcloud.com/cosset-nia-edicions/herbes-a-la-carta-i-tocats-del-bolet-al-tot-es-possible-de-rac1

El pots adquirir a les llibreries o a botigues online

diumenge, 31 d’agost de 2014

Verdolagues, riques en mucílag, calci, magnesi, potassi i omega 3

La Verdolaga (Portulaca oleracea) és una planta molt familiar, perquè la trobem en totes les hortes, jardins, torretes  i en camps acabats de llaurar. Sol créixer ara, cap a finals d'estiu, amb les pluges d'agost. És de les plantes que "ens fan nosa" i les arranquem. Doncs bé, arranquem-les, però que siguin per posar al plat: a les amanides, en una sopa de verdura, en una truita.

Verdolagues amb flor

La Verdolaga és  una planta menuda, que quan ha agafat una alçada de 5-9 cm, aleshores creix arran de terra, desplegant els seus brots en sentit circular i pot formar  mates de molta amplària. Tota ella és comestible: tronc, fulles i fruits (minúsculs).

Foto de verdolaga, troncs i fulles comestibles

Propietats de les verdolagues

Per un tema pràctic, el més fàcil de consumir són les fulles de les Verdolagues, que tenen un gust àcid i una textura cruixent que quan les masteguem, es torna viscosa, degut al molt de mucílag que contenen. Per aquesta raó és una bona planta emol·lient que ens facilita el trànsit intestinal.

La textura de la planta ja deixa entreveure que les fulles de Verdolagues són molt sucoses, pel seu alt contingut en aigua (un 92%), però no podem desmerèixer les altes proporcions de diversos nutrients:

 Composició nutricional de les verdolagues     

mg/100gr
Calci 100
Fòsfor 40
Ferro 3,5
Sodi 45
Potassi 585
Magnesi 65



Apart, també ens aporta Vitamina A, C i moltes vitamines del grup B, però totes elles en proporcions que no destaquen. Posats a comparar, es pot afirmar que les Verdolagues tenen aproximadament la mateixa proporció de nutrients que els espinacs.


Ara bé, si una cosa hem de destacar de les Verdolagues són molt riques en àcid  Omega 3. Els experts en  Nutriteràpia recomanen l'amanida de Verdolaga, de la mateixa manera que recomanen els Omega 3 d'origen marí (sardina, salmó, ...).  Tot i que la verdolaga no iguali el seu contingut en omega 3, és la fulla més rica en aquest component.

Com consumir les Verdolagues:

El més senzill és collir els brots tendres i desfullar-los damunt de les amanides. No us alteraran el gust i si que us les enriquiran pel que fa a nutrients, apart de donar-los un toc de cruixent.

Una amanida amb unes fulletes de verdolaga

També les podeu barrejar enmig d'una ensaladilla russa o posar-ne un grapat a la paella de l'arròs.

A mi m'agraden molt barrejades com a  ingredient en una sopa de carbassó, ja que el seu mucílag fa que la sopa quedi molt cremosa. Senzillament, s'hi poden tirar (tronc i fulles) quan tirem el carbassó i es deixa bullir tot junt.


dimarts, 29 de juliol de 2014

L'Amarant està d'oferta


Notícia breu: l'Amarant està d'oferta.

Les sovintejades pluges que cauen d'ençà el  juny i el que portem de juliol, han fet que enmig dels rostolls creixin, ufanoses, multitud de plantes d'amarant
En aquests moments, podem trobar plantes joves, que ben just si tenen un pam, tendres i vigoroses, que ens conviden a collir-les i degustar-les. Més enllà, veurem ja les mates d'amarants que van créixer a finals de maig, que ja estan totes espigades. Així, podrem comparar i veure l'evolució d'aquesta planta comestible.


Quan un camp ha estat llaurat o segat, les primeres plantes verdes que hi creixen són els amarants i els blets. Doncs bé, si observeu els camps segats, veureu, entremig de la palla,  clapes verdes d'amarants. Estan en el seu millor moment per ser collits i consumits.

Com recollir amarant

Tallarem amb unes tisores les 4-5 fulles del capdamunt, que són les més tendres i verdes. Atenció de no collir-ne cap que tingui unes taques blanques, són fongs (els podem veure per la part de sota la fulla).


Com consumir les fulles d'amarant 

El millor és posar-les mitja hora en aigua fresca, perquè esdevinguin turgents i consumir-les amb l'amanida. També les podem bullir i fer-les amb panses i pinyons, com els espinacs. 

No ens podem deixar perdre l'excel.lent oportunitat que ens brinda enguany aquest temps de pluges d'estiu, que ens fa créixer aquest aparador d'amarants¡¡ Les fulles són gruixudes, amb cos, no es malmeten fàcilment, però si que es panseixen ràpid. Si en collim una bossa, un cop bullides fan una bona torna. Ja tenim una verdura deliciosa i molt nutritiva per aquest estiu, i així contribuir a la ingesta de fulla verda, tan necessària per a la nostra correcta alimentació.  Aprofitem l'oferta¡¡

(en les fotos podeu veure a dalt els amarants espigats i a baix les plantetes joves enmig del rostoll)

dijous, 3 de juliol de 2014

L'Alfals també és per als humans


Efectivament, l'Alfals és una planta silvestre comestible, apta per als humans. Tothom sap que és un dels aliments bàsics del bestiar, sobretot a l'hivern, quan se'l mengen bo i sec. Doncs be, també nosaltres ens el podem menjar, i ho hauríem de fer amb regularitat, donades les grans propietats nutritives d'aquesta planta.


Alfals jove, en el millor moment per collir-ne les fulles
L'Alfals (Medicago sativa) és una planta herbàcia de la família de les Fabàcies, que es conrea de cara a obtenir farratge pels animals, però donat que arrela amb molta facilitat, s'escampa i la podem trobar en estat silvestre fora dels camps de conreus,  a les vores de camins, marges, ... De seguida que arriba la primavera comença a brotar, i ho ferà tantes vegades com el tallem, és a dir, que si som curosos, no ens faltarà mai alfals: tallem els brots del capdamunt, i torna a créixer ràpidament, tornem a tallar, i insisteix en créixer, ...  i així podem anar jugant amb ell fins que floreix.

Com menjar alfals?

Us heu fixat que a les herboristeries i farmàcies venen càpsules d'alfals com a complement nutricional? i que podem comprar també  alfals germinat al supermercat...? Per tant, és una planta que ja la tenim mig incorporada a la nostra dieta, però  per tancar el cercle, també podem menjar l'Alfals fresc, acabat de collir: les seves fulles són excel.lents  escampades damunt l'amanida, com a verdura fresca, o també com a verdura cuita, acompanyant uns espinacs o una col-i-patata, o barrejades amb altres ingredients, en un pastís de verdures.

Quin gust té l'alfals?

L'alfals té un gust ben be d'herba, un gust àcid, una mica allimonat... També les seves flors liloses són bones a les amanides.

Què ens aporta?

L'Alfals ens aporta Vitalitat sobretot, tant pels seus nombrosos nutrients, com per la manera de créixer que té l'Alfals: fixem-nos que és una planta que creix sempre, i es fa molt ràpid. Tant si la talles com si la vols eradicar, ella és tenaç, s'entossudeix a créixer i a romandre sempre en els mateixos llocs. És una planta d'actitud perseverant.

Pel que fa els seus nutrients, ens aporta proteïnes: uns 7 gr. per cada 100 gr. que en plantes, que és una proporció força alta, cosa que explica que sigui tan aprofitada pels animals.
En les seves fulles trobem també un alt percentatge de vitamina A, C, moltes vitamines del grup B, de Calci (el triple que  en els espinacs), Ferro, Potassi,... Seria una de les plantes que, juntament amb l'ortiga, la malva i altres, es podria classificar fins del grup de Plantes Reconstituents.
Per això és important poder-la incorporar, de manera discreta però persistent, dins de les amanides diàries. No els alterarà el sabor, i si que ens enriquirà l'àpat a nivell nutricional.

Alfals adult, en flor



Diferents estudis afirmen que, pels seus components, ajuda a baixar el colesterol dolent. Podeu trobar més informació tècnica acurada a:  http://www.botanical-online.com/medicinalsalfalfa  

dijous, 1 de maig de 2014

Dent de Lleó, planta imprescindible

La Dent de Lleó, o també Pixallits (Taraxacum officinale) és una planta tan habitual com imprescindible. Pertany a la família de les Asteràcies o Compostes, que té diverses espècies comestibles, però aquesta és una de les més conegudes com a comestible  i que té més renom com planta medicinal.
Fulles i flors de dent de lleó o pixallits

Hàbitat - on trobar dent de lleó o pixallits

Li agraden els prats humits, millor si han estat de pastoreig; els racons ombrívols del bosc i indrets frescos. La trobem sempre al llarg de l'any, però ara a la primavera és quan és més tendra i les seves fulles fan de més bon menjar, bo i crues. A partir d'ara ja treu le seves nombroses flors d'un groc llimona espectacular i és fàcil d'identificar-la enmig de tot l'herbam.

La Dent de Lleó és coneguda com a planta medicinal per les seves propietats diürètiques i depuratives, però precisament per això és convenient consumir-la amb freqüència. Si la mengem com aliment habitual, no haurem de recórrer a ella com a medicina¡¡¡ I donat que és molt abundant, no tenim excusa.

Com collir dent de lleó o pixallits

Collirem sempre les fulles, amb unes tisores, però no arran de terra, perque la part baixa de la fulla té més nervi i ens resultaria un pel dura. Tallem sempre a partir d'on comença a eixamplar-se la fulla, seleccionant només la part verda. Haurem de consumir-la aviat, perquè és molt sensible i es panseix ràpidament.

Com ens la menjarem? senzillament en l'amanida. Té un gust un pel amarg, però és per això que aconsello barrejar-la amb altres fulles (enciam, àpi, ...) i fer una bona vinagreta. Així és més fàcil de consumir.

També recomano menjar-la com a verdura bullida, igual que uns espinacs. Però en aquest cas, amb una mica de julivert, menta o fonoll, per matar l'amargor. De tota manera, cal dir que la Dent de lleó és amarga com més velles són les fulles, i sobretot a l'hivern. Ara són tendríssimes i gairebé l'amargor no es nota.


Propietats de la Dent de Lleó o Pixallits:


Planta molt rica en vitamines, però destaca per damunt de les altres plantes pel seu altíssim  contingut en vitamina A (14000 Ul/100gr), vitamina C (50mg/100gf), vitamines del grupi quantitat de minerals, entre els que destaca el calci i el potassi:

mg/100gr.
Calci470
Fòsfor74
Ferro3,3
Sodi76
Potassi590
Magnesi36


Recepta amb dent de lleó o pixallits:


PASTÍS DE DENT DE LLEÓ I CEREAL
  • una plàtera plena de Dent de lleó (es redueix molt un cop bullida)
  • una plàtera plena de fules de Dent de Lleó (es redueix molt al bullir)
  • una tassa gran d'arròs integrel bullit
  • dos porros
  • un carbassó
  • un ou
  • 100 ml de crema de soja
  • 50 grams de formatge preferiblement sec
  • unes grapat de fulles tendres d'orenga
  • Fem bullir les fulles de la  Dent de Lleó amb sal uns 10 minuts, les escorrem i les tallem ben menudes. Tallem els porros i el sofregim a la paella, li afeigim el carbassó tallat a daus i l'orenga ben picolada. Ho deixem coure una mica més i quan ja està tot cuit, hi tirem l'arròs bullit i remenem...
  • En una plàtera per anar al forn, ben untada, hi posem les verdures: la dent de lleó, el porro amb el carbassó i l'arros i ho barregen be, juntament amb la crema de soja i un ou batut. afeigim sal i pebre i un polsim de formatge per compactar. Ho enfornem al bany maria 45 minuts, amb la resta de formatge pel damunt.



També en aquesta època de l'any podem aprofitar per collir les flors immadures i conserver-les en salmorra, com si fossin tàperes. Són molt bones¡¡¡

dimecres, 16 d’abril de 2014

Aprendre a llegir les plantes

La calèndula té grans propietats per la pell. Quan es recull
és quan està oberta mirant el sol, perquè és aleshores
quan tots els flavonoids (substàncies
que ens beneficien a la pell) estan presents en la flor,
per protegir-la dels rajos solars.
La Natura ens dóna el que necesitem en el precís moment que cal. Només cal saber llegir-la i actuar en conseqüència, saber veure quines plantes i fruits silvestres podem collir ara i aprofitar-los per afavorir les defenses del nostre organisme en base a la nostra nutrició.


En aquests moments previs a l'entrada de l'hivern, és quan cal estar més previnguts de cara a no encostipar-nos. En aquests casos la medicina clàssica recomana bones dosis de vitamina C. Doncs be, si fem una ullada als fruits de tardor veurem que en aquesta estació `podem trobar els més rics en vitamina C, com ara els fruits de la gavarrera, que són els que en tenen una més alta concentració.

x

dimarts, 18 de març de 2014

Les primeres Cosconilles

Quan acaben els freds hivernals, apareixen les primeres Cosconilles, les primeres herbes comestibles  que podem trobar en abundància en marges, parets, i terres poc fèrtils. 
Cosconilles

És una planteta modesta, que no necessita massa terra per créixer, ni sòls molt fèrtils, tot al contrari. És habitual trobar-la entremig de les parets de pedra seca de les nostres vinyes, preferentment no molt assolellats.


La Cosconilla (Reichardia picroides) és una planta de la família de les Asteràcies (Compostes), amb fulles que surten d'arran de terra, en forma de roseta. Les tiges que suporten les flors són el doble o el triple d'altes que les fulles. Les flors són de color groc intens, molt semblants a les del pixallits.

Les Cosconilles han estat sempre plantes molt apreciades per la gent de camp, per complementar les amanides. Les fulles es cullen arran de terra  quan la planta és tendre. Tenen un lleuger sabor amarg, que és més pronunciat com més vella  és la planta, però són cruixents i depuratives, com la majoria de plantes primaverals.

Encara que la Cosconilla es pot collir durant tot l’any, ja que en racons ombrívols, segueix creixent inclús a l’estiu, de tota manera, la primavera i la tardor és quan les podem collir amb més abundància.

Les Cosconilles han format part des de molt antic de la dieta mediterrània. De fet, en la dieta cretenca, la Cosconilla és una planta molt apreciada i consumida.


Cosconilla amb flor

Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog