Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

divendres, 18 d’octubre de 2013

Grataculs, un glop de vitamina C

Els grataculs són el fruit de la gavarrera o roser silvestre (Rosa canina). En castellà es diuen escaramujos. Segurament molts coneixereu aquest arbust perquè fa unes flors blanques o rosades molt boniques i a finals d'estiu els seus fruits vermellosos són els més vistosos del bosc:
Quan els fruits són madurs, es recullen i es poden utilitzar per preparar molts plats. S'ha d'anar en compte perquè a l'interior contenen moltes llavors i tenen uns pèls urticants, pels quals es coneix com a "grataculs".
Grataculs madurs


Propietats dels grataculs

D'entrada el nom d'aquest  fruit de la gavarrera, sobta una mica. Però cada cosa té un nom en funció dels seus atributs, que en aquest cas considero exagerats.


La planta anomenada Gavarrera (Rosa canina), la trobem estesa arreu del territori, pertany a la família de les Rosàcies, i se l'anomena també roser bord. De fet, s'hi assembla molt.  A la primavera ens delecta amb les seves flors també comestibles, amb pètals rosats o blancs, ideals per decorar amanides. A l'estiu comença a treure el fruit i ara a la tardor,  ja és del tot vermell i comença a ser tou, és el moment de collir-lo. S'aconsella fer-ho a partir  de les primeres glaçades, perquè són molt més tous i pansits, però ens arrisquem de que algun es passi de tou i es vulgui podrir. Cal valorar-ho. Jo els cullo  ben madurs, però que no estiguin arrugats.

És el típic fruit de bosc per "picar" quan vas a buscar bolets, igual que les cireres de pastor o els aranyons. Si és ben madur, es pot menjar cru: collit i a la boca, només cal treure la setzena de pinyolets que té a dins i menjar-se l'embolcall. Té una textura seca, molt poc sucosa, de fet, és un fruit amb un baix contingut d'aigua i una polpa molt seca.



Flors del roser silvestre o gavarrera

Els grataculs  són un autèntic regal de la natura. Fixem-nos que ens ve donat en uns moments en que ens hem de preparar  per passar un llarg hivern:  cal cuidar el  cos i enfortir-lo per tal que el fred hivernal no ens afecti, ens hem de carregar de defenses... i per tot això que necessitem, tenim els fruits de la gavarrera, a dojo, per tot arreu,  en marges, camps abandonats, sotabosc...







El més interessant d'aquests fruits és que nutricionalment són molt rics en vitamina C. Molt, molt rics.

Per fer-nos una idea, si una llimona conté 50mg de vitamina C per 100gr, el grataculs conté 500mcg de vitamina C per 100gr, una gran quantitat. És per tant una excellent font en aquesta vitamina i un gran fruit antioxidant.

Aprofitem-los, perquè cap més fruit ens proporciona tanta vitamina C concentrada com els grataculs, el fruit de tardor més adient  per reforçar les nostres defenses i fer front a l'hivern, una autèntica medecina desaprofitada. 

Propietats nutricionals del grataculs
Excel.lent per combatre l'avitaminosis, el cansament, l'encostipat. Es un poderós antioxidant, és diürètic, conté mucílag i pectina, que faciliten   el trànsit intestinal, i sobretot, una alta concentració de minerals. D'entre tots els elements cal destacar-ne:

 
vitaminesmg. per cada 100gr.minerals:mg. per cada 100gr.
A15000Calci
257
B10,0Fòsfor  
258
B20,1Ferro
0,5
PP0,6Potassi290
C2000Sodi
146

Com consumir grataculs

Els Grataculs ens serveixen per fer melmelades, sopes, cremes, xarop, ... i per barrejar amb les amanides o guisats.

Grataculs madurs collits
Xarop de gavarrera
A tall d'exemple: els podem posar una setmana en aigua i sal, això els estovarà i els hidrata. Passats aquests dies, els obrim, els espinyolem i la capa vermella de la polpa, ben esmicolada, la tirem damunt de les amanides. Com que no l'hem cuit, aquesta polpa tan prima, però densa de nutrients, ens proporcionarà tota la seva superdosi de vitamina C sencera.

Per fer una crema: Bullir-los sencers i ben madurs, uns 15 minuts, passar-hi la batedora, colar-lo amb el passapurés, per tal de separar la polpa i el suc dels pinyols que els pinyols. Equilibrar-ho amb crema de soja, sal i oli.

Per afegir a amanides s'han de triar bé i és una mica laboriós
Us deixo dues receptes que vaig fer per Botanical online:


Per més informació:

- Llistat de plantes amb més vitamina C

Cursos de plantes silvestres