Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

dimarts, 25 de juny del 2013

Ametllons, les ametlles tendres

Diu la dita que per Santa Magdalena l'ametlla ja és plena (22 juliol). Per tant, ara és el moment de collir els  ametllons, és a dir, les ametlles encara tendres que ens ofereixen els  ametllers, siguin  abandonats o a la vinya. Denominem Ametllons a les ametlles immadures, (però comestibles),  que en aquesta època  encara són verdes per la part externa, gruixudes i d'aparença dura.

Ametllons trencats

En aquest moment  l'ametlla interior ja està formada i té consistència per ser menjada. A partir d'ara, si la deixem a l'arbre, s'anirà assecant en totes les seves 4 capes:

La capa l'exterior o polpa, que és la part sucosa del fruit, i no és comsetible. Ara presenta un color verd i és la capa més gruixuda, que  s'anirà assecant i caurà, per deixar al descobert la segona capa:
la closca, de material prou fort i consistencia llenyosa,  per protegir el fruit, o sigui,  l'ametlla pròpiament dita.

Si  ara trenquem  la closca de l'ametlló,  trobem aquesta ametlla tendra, envoltada per una lleugera pell  equivalent a la tercera capa, i que la llevarem  perquè sinó ens resultaria amargant. Es la pell que cubreix  els ametllons, de color groc pàl·lid i quan l'ametlla és seca es torna de  color marró torrat, que és com generalment la coneixem, ja que les ametlles que es venen al mercat són ja seques, trencades i amb la seva pell prima,  torrada i trencadissa.

Els ametllons són doncs ametlles prematures, que no se solen trobar al mercat, però que pels que viuen al camp són prou conegudes.

Ametllons trencats i pelats
En aquest estadi del fruit, des de finals de juny fins a primers d'agost,  les ametlles es poden menjar fresques i tendres: són cruixents i sucoses i lleugerament dolces. Però també en podem fer una sopa fresca, vegeu el receptari.

Menjar ametlles és molt recomanable per la salut, ja que tenen altes dosis de fòsfor, magnesi, potasi i sobretot, de calci. De tota manera, els ametllons, donada la seva condició de fruit immadur que no ha arribat a la seva plenitud, no em consten  dades de la seva composició nutricional, que probablement  no sigui  la mateixa que el fruit madurat, del qual sí que hi ha àmplia bibliografia.

dimecres, 12 de juny del 2013

L'Ortiga, la ventafocs de les plantes

Si haguéssim de fer un pòdium amb les tres millors plantes comestibles (i medicinals) que ens ofereix la Naturalesa, l'Ortiga hi seria present. D'ella només en podem dir coses bones, però  fins i tot la pròpia gent d'alta muntanya,  que la tenen a tort i a dret al seu abast,  en tenen una opinió molt negativa, i tot pel fet de ser de les poques plantes que "piquen". L'Ortiga és una planta excel·lent, injustament menystinguda. Us convido, quan en trobeu una, a observar-la amb una lupa i veureu que en la seva superfície té com una mena de minúscules punxes, que contenen un líquid, que al fregar amb la pell és el que ens produeix aquesta lleugera cuissor, que desapareix al cap de poc. 

Colònia d'ortigues...

Com fer que l'ortiga deixi de picar

Aquestes "punxes" desapareixen quan la planta és seca o al bullir-la i fins i tot a l'aixafar-la. Però amb uns guants de goma i unes tisores, podem salvar aquest inconvenient i fer una bona collita que ens servirà per moltes coses, tant per alimentar-nos com per curar-nos.

Aquest paté vegetal està fet amb fulles d'ortiga. No pica perquè vam xafar les ortigues.

Propietats de l'ortiga

L'Ortiga no necessita massa presentació, tothom la coneix de forma despectiva, i aquí del que es tracta és de donar-li tota l'importància  que es mereix dins de la gamma de plantes  útils per al consum i utilització dels humans. Apart de ser comestible, també no fa ni un segle que es feia servir per treure'n fibra tèxtil...

N'hi ha de dues classes: Urtica dioica, que és la que fa les fulles més grans i la trobem generalment en terrenys rics en nitrogen. Li agraden els indrets ben adobats, per això és fàcil veure-la a alta muntanya, on les vaques pasturen. L'altra, l'Urtica minor, la trobem més aviat en camps de conreu o entremig de l'hort, és més baixeta i té les fulles més petites i arrodonides. Tant l'una com l'altra són  comestibles, però evidentment, l'Urtica dioica, la de fulla gran, condeix més. Tant les unes com les altres acostumen a créixer en  formant colònies.
Ortigues en un marge de camí

Com collir ortiga

Tota l'Ortiga és comestible, però ens limitarem a collir-ne  només la part de l'ull, la més tendre, els 3-4 cm del capdamunt de la planta, que si la tallem amb tisores, torna a brotar i així no la malmetem i ens en podem aprofitar.  Si aixafeu amb els dits una fulla (per trencar les vesícules que couen), us la podem menjar crua, és ben bona ¡¡¡

Les ortigues s'han de triar i rentar. Només es mengen les fulles tendres, els brots de  dalt

Com cuinar l'ortiga

Per utilitzar-la per a menjar, cal escaldar-la prèviament, o bullir-la directament amb els altres ingredients quan la consumim com a verdura. Com a condiment li va molt bé la nou moscada o el formatge sec. 
La podem menjar com a verdura de fulla verda normal, amb oli i sal (igual que uns espinacs), en una crema vegetal barrejada amb alguna altra verdura, saltejada, en truita, com a ingredient en una paella d'arròs, estofada amb llegums, en un pastís de verdura, canelons, lassagnes, o fins i tot en un pastís de poma, com a postres.


Sopa d'ortiga

Valor nutritiu de l'ortiga

En el mercat farmacèutic l'ortiga té moltes  aplicacions i productes, però què millor que collir-la fresca i consumir-la també  com aliment diari? Les Ortigues contenen tots els  nutrients en dosis molt altes, que superen àmpliament els aliments habituals. Cal destacar que és molt rica en vitamina C, en proteïnes , i sobretot, en ferro (el doble de la dosi de Fe que tenen els espinacs¡¡¡)  Per això un consum habitual, com a verdura,  ens proporciona la dosi de Fe que necessitem.



gr. per cada 100 gr. de planta
CaCalci630
FeFerro7,8
PFòsfor105
KPotassi410
MgMagnesi71
NaSodi1
Proteïnes8
Vitamina A7000
vitamina B10,15
Vitamina B20,15
Vitamina PP0,6
Vitamina C333


Les ortigues són molt abundants, per sort, i en qualsevol sortida a l'alta muntanya o en llocs humits, en podem recollir un bon ram pel consum domèstic. 

La que ens sobri, la podem assecar:  dues setmanes en un lloc sec i ventilat son suficients per tenir-la prou seca com per esmicolar-la amb les mans (tranquils que no picarà...) i guardar-la en un pot de vidre, amb el propòsit de que cada dia que fem un guisat o sopa li podem tirar pel damunt una cullerada d'ortiga seca, que incrementarà el seu poder nutritiu i energètic sense alterar-ne el sabor, ja que l'ortiga seca té un sabor neutre, i donarà l'aspecte de que li hem tirat julivert esmicolat.  D'aquesta manera, podem menjar ortigues tot l'any.

Us recomano vivament que us busqueu un bon llibre sobre les excel·lents propietats de les ortigues, que són tantes que aquí no hi cabrien, i per sort, la bibliografia al respecte és molt completa.

Receptari:
- Sopa d'ortiga
- Arròs d'ortiga i moixarnons

dilluns, 10 de juny del 2013

Moixernons, bolet de primavera

Moixernons, "muixarrons", "muxernons"... i encara trobaríem alguna altra variant dialectal en alguna vall pirinenca amagada. És un dels bolets de primavera més clàssics, juntament amb les carreretes o els marçots. 

D'entre tots tres,  el moixernó destaca per ser el bolet més olorós: només collir-lo ja podem sentir la seva fragància  penetrant, com d'herbes fresques i concentrades, que convida a menjar-los ràpid perquè ens fan venir gana.


Moixernons

Els moixernons creixen enmig de prats d'alta muntanya,  generalment a partir dels 1500 mts, entremig de l'herba, tot just acaba del fred i les glaçades. Quan n'hi ha molts, l'indret on creixen  es pot percebre a distància, perquè formen el que s'anomena erols (porció de terra on el miceli del bolet és molt abundant).  També els trobem en clars de bosc, al peu de matolls o ginebrons.

El moixernó és un bolet rodó, color crema i a vegades tirant a groguenc, i sol créixer en colònies o en petits grups. Els boletaires van cada any a buscar-los en els mateixos indrets, que anomenen moixerraneres. 

Com tots els bolets, s'han de cuinar de seguida, ja que sinó perden qualitat i es tornen més groguencs. Es poden menjar  sols i amb all i julivert, amb suc,  en una sopa o crema, o en truita, però sens dubte, en els estofats és on se'ls treu millor partit.  El secret  rau en no deixar-los coure molt, perquè al perdre l'aigua  queden molt fibrosos.


Vegeu les Receptes:
  • Cassola d'arròs amb moixernons i ortiga.
  • Remenat de moixernons.



Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog