Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Rovellons, els bolets més clàssics

Rovellons de tots els colors: rosats, carbassa, vermells, verds i fins i tot blavosos.
Després de les últimes pluges, ja podem gaudir dels Rovellons dels nostre boscos. Un dels bolets més populars, més coneguts, més buscats. Dels més esperats i més saborosos.

El Rovelló és un bolet que creix a mida de la terra que l'alimenta. Què vull dir amb això?, doncs que en funció del tipus de terreny i vegetació, el rovelló té diferent color, pot variar de tonalitat i inclús pot semblar un altra bolet, però no deixa de ser un rovelló.

Fins i tot he detectat que en una mateixa àrea geogràfica, un rovelló és diferent en funció d'on ha estat collit i té diferent aroma i sabor.



Lactarius sanguifluus és el Rovelló que per la part superior pot tenir diverses tonalitats, des del vermell granatós, al rosat, passant per pinzellades de tonalitats verdes i quasi blaves, en funció del terreny. En ocasions té una forma com de copa, amb el barret amb tendència a elevar-se. La seva pinta, si la gratem, deixa anar un suc vermell (com sang), que quan s'oxida es torna verd. En algunes contrades se l'anomena rovelló esclatasangs.

Lactarius deliciosus és el Rovelló vermell intens, tirant a taronja. és el que en algunes zones s'anomena també Pinetell, però a la zona sud del Bages, l'anomenem Rovelló de pinta vermella, perquè tant la part superior com la pinta, tenen la mateixa tonalitat de color carbassa, amb "pigues" del mateix color a la cama. Es caracteritza perquè sol tenir una forma molt arrodonida, quasi perfecte i amb un dibuix concèntric. Sol tenir la forma plana, excepte quan és molt vell, que també té tendència a la forma de copa.

Lactarius deterrimus, un Rovelló molt semblant a l'anterior, però més irregular.
Tots els rovellons són comestibles. 

Cuina amb rovellons

El Rovelló és un dels bolets més utilitzats, dels més versàtils. Es pot fer a la brasa o a la planxa, amb oli, all i julivert. O també en estofats de carn. Es el típic ingredient per acompanyar el tall.
Jo he provat aquest cap de setmana dues versions diferents, per innovar:
  • Un aperitiu de rovelló cru amb formatge
  • i després un arròs de conill i rovellons.
Trobareu la recepta a l'apartat de Cuina del Bolet.



diumenge, 7 d’octubre del 2012

Sapa de raïm, el dolç sense sucre

Ahir vaig fer  Sapa i avui l'hem degustada  per postres. Que bona i que dolça¡¡ Un licor ben senzill de fer i que lliga amb galetes, pastes o fruits secs... o fins i tot com aperitiu ¡¡. 

La Sapa és el suc del raïm concentrat, most concentrat, ni més ni menys. Passejant per camps abandonats, vaig trobar uns ceps carregats de raïm que estava al seu punt. Raïm negre que ningú hagués donat res per ell, de gra xic i menut, però molt dolç. De fet, per fer la Sapa serveix qualsevol raïm, blanc o negre, però jo sempre m'estimo més fruits poc conreats, si són mig salvatges, millor (segur que no han estat fumigats).

El procediment per fer la Sapa l'he tret d'un fantàstic receptari de cuina sarda, una troballa que vaig fer durant les passades vacances. No  he trobat traducció catalana, Sapa és el nom sard d'aquest concentrat:

Procediment:
Es posa el raïm dins d'un recipient gran, i amb les mans es va aixafant, fins que queden tots suc. Es guarda fins l'endemà, tapat amb un drap, que es maceri be. Aleshores es cola amb el xinés, prement, que s'escorri be el suc, i es posa a bullir. El secret està en que al bullir el suc vagi perdent tota l'aigua per evaporació i que quedi només un terç del suc, que és el sucre del raïm (amb uns tres quilos de raïm he obtingut mig litre de Sapa).  Un cop reduït el líquid, es deixa refredar abans de posar-ho en una ampolla. Jo ho guardo a la nevera,  com a licor per beure fred.

El que ens ha quedat és dolçor  líquida concentrada, sense haver-hi posat gens de sucre.  El manual indica que al bullir s'hi posi una pell de llimona, i així ho vaig fer la primera vegada: deliciós. Però  avui ho he canviat per unes umbel·les de flors de fonoll, que han accentuat molt la seva dolçor.

Segons esplica el meu receptari, la tècnica de la Sapa  la feien servir les mestresses de casa sardes per tenir sempre a ma un "sucre" per endolcir pastissos, galetes, compotes, macedònies, i tot el que fos, ja que el sucre  calia comprar-lo i en una economia agrícola de subsistència com la de la illa, això no sempre era possible. Un cop feta la Sapa, ara em resta experimentar amb ella les seves múltiples aplicacions culinàries.
  • Des del punt de vista nutricional, cal tenir present que els sucres concentrats ens donen molta energia ràpida, immediata, per tant, són apropiats per prendre abans de fer esforços, com per exemple, una copeta de sapa abans d'anar a caminar o fer esport.
  • El Raïm (vitis vinifera) es caracteritza per tenir un 81% d'aigua i un 18% de glúcids. Aquestes dues proporcions afavoreixen poder fer un suc extremadament dolç com la Sapa.
  • Si voleu veure com les cuineres sardes fan el pa de sapa o saba:
          http://www.youtube.com/watch?v=igUtYfrQ_iA&feature=player_detailpage


Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog