Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

divendres, 31 d’agost de 2012

L'Amarant, "espinac" d'estiu

Tot l'estiu podem menjar verd si volem: l'amarant és una planta molt estesa, invasora, que la trobem a dojo arreu de camps llaurats, hortes, jardins... és una planta que tothom ha arrencat alguna vegada perquè feia nosa, sense saber que al cos li fa tant i tant de benefici. 

Jo he aconseguit, malgrat la tremenda sequera que hem viscut, trobar un lloc mig ombrívol i amb un cert grau d'humitat, acabat de llaurar, on els amarants pugen amb força i vigor, amb un fullam esplèndid, que m'ha permès de collir-ne un bon ram, per després, a casa, triar les fulles i escaldar-les. 

L'amarant, un cop cuit,  es molt similar a l'espinac, però amb molts més nutrients, més proteïnes i vitamines. Si el barregem amb llegum i/o cereal tenim un àpat molt complert pel que fa nutrients essencials.
Amarant


L'amarant és una planta de la família de les Amarantàcies, encara que darrerament alguns autors l'inclouen dins de les Quenopodiàcies (de fet, és molt freqüent trobar l'amarant  creixent al costat del blet, una Quenopodiàcia). Va ser introduïda després del descobriment d'Amèrica, on els indis del Nord la consumien de manera habitual, però aquí no va tenir èxit, però això si, es va estendre per tot arreu, de manera salvatge. 

Actualment l'Amarant és una planta habitual, una herba comú de molts camps. Hi ha diverses varietats d'amarant, fins i tot de jardí, però la varietat  que aquí em refereixo, com a comestible, és  l'Amaranthus retroflexus.

En podem consumir les fulles, fresques com amanida -són realment cruixents quan són tendres i remullades-, com a verdura -cuinades de la mateixa manera qui cuinaríem els espinacs-, o barrejades amb altres hortalisses,  llegums o cereals. També els seus espigalls verds, quan laplanta és madura, fan una diminuta llavor de color negre, que també és comestible. Dins de la gamma de plantes silvestres l'Amarant destaca per la seva alta proporció dels següents nutrients, mesurats en mg/100 gr. de producte:


Calci: 476 mg.
Potassi: 410 mg.
Fòsfor: 74 mg
Ferro: 5,5 mg (més del doble que els espinacs ¡¡)

Apart, també subratllar una proporció de 5 gr. de proteïna per cada 100 gr. de planta, que en vegetals verds, és molt.  I afeigir a més a més, el contingut també generós de vitamines del grup B;  vitamina C, magnesi i  sodi.
Vegeu el receptari amb les receptes d'amarant.

4 comentaris:

  1. A veure si el sé reconèixer, la teva foto m'ajudarà!

    ResponElimina
  2. Avui he cuinat llavors d'amarant. Els he bullit amb aigua.
    Ha quedat una mena de pasta enganxifosa.
    Com la cuines tu?

    Merci,
    Bona descoberta, el teu bolc.

    ResponElimina
  3. és que el que jo proposo cuinar com els espinacs,són les fulles de l'amarant. L'espigall, si s'espolsa, treu unes llavors negres minúscules, que també són comestibles, però són més apropiades per adornar amanides o pans. Jo no he provat mai de bullir-les, entre alres coses, perque és molt dif´cil tenir-ne una quantitat suficient com per fer una bullida...

    ResponElimina
  4. Vatua l'olla, i jo passant de llarg sense fer-li cas

    osigui que les fulles es poden mejar crues en amanides, aixó sí que és tota una troballa

    aii que bé, em sento feliç com si haguès conegut un nou amic, la propera vegada que en vegi pel camí me la miraré i pensaré hola amarantet gràcies per ser-hi i nyam cap al ventre i a cambi esparciré llavors com faig amb tantes altres plantes amigues

    ResponElimina

Cursos de plantes silvestres