Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

divendres, 31 d’agost del 2012

L'Amarant, "espinac" d'estiu

Tot l'estiu podem menjar verd si volem: l'amarant és una planta molt estesa, invasora, que la trobem a dojo arreu de camps llaurats, hortes, jardins... és una planta que tothom ha arrencat alguna vegada perquè feia nosa, sense saber que al cos li fa tant i tant de benefici. 

Jo he aconseguit, malgrat la tremenda sequera que hem viscut, trobar un lloc mig ombrívol i amb un cert grau d'humitat, acabat de llaurar, on els amarants pugen amb força i vigor, amb un fullam esplèndid, que m'ha permès de collir-ne un bon ram, per després, a casa, triar les fulles i escaldar-les. 

L'amarant, un cop cuit,  es molt similar a l'espinac, però amb molts més nutrients, més proteïnes i vitamines. Si el barregem amb llegum i/o cereal tenim un àpat molt complert pel que fa nutrients essencials.
Amarant


L'amarant és una planta de la família de les Amarantàcies, encara que darrerament alguns autors l'inclouen dins de les Quenopodiàcies (de fet, és molt freqüent trobar l'amarant  creixent al costat del blet, una Quenopodiàcia). Va ser introduïda després del descobriment d'Amèrica, on els indis del Nord la consumien de manera habitual, però aquí no va tenir èxit, però això si, es va estendre per tot arreu, de manera salvatge. 

Actualment l'Amarant és una planta habitual, una herba comú de molts camps. Hi ha diverses varietats d'amarant, fins i tot de jardí, però la varietat  que aquí em refereixo, com a comestible, és  l'Amaranthus retroflexus.

En podem consumir les fulles, fresques com amanida -són realment cruixents quan són tendres i remullades-, com a verdura -cuinades de la mateixa manera qui cuinaríem els espinacs-, o barrejades amb altres hortalisses,  llegums o cereals. També els seus espigalls verds, quan laplanta és madura, fan una diminuta llavor de color negre, que també és comestible. Dins de la gamma de plantes silvestres l'Amarant destaca per la seva alta proporció dels següents nutrients, mesurats en mg/100 gr. de producte:


Calci: 476 mg.
Potassi: 410 mg.
Fòsfor: 74 mg
Ferro: 5,5 mg (més del doble que els espinacs ¡¡)

Apart, també subratllar una proporció de 5 gr. de proteïna per cada 100 gr. de planta, que en vegetals verds, és molt.  I afeigir a més a més, el contingut també generós de vitamines del grup B;  vitamina C, magnesi i  sodi.
Vegeu el receptari amb les receptes d'amarant.

dijous, 30 d’agost del 2012

L'esbarzer: dolor i dolçor

L'esbarzer és una planta odiada perquè creix ufanosament, envaint el terreny  amb les seves grans rames arquejades i plenes de punxes. El trobem en tots els llocs oblidats, es fa l'amo dels camins no transitats, impedint-ne el pas,  envaeix les zones de conreu abandonades, marges, zones rocoses i llindars dels boscos. 


Esbarzer florit

Qui no s'ha esgarrinxat mai amb un esbarzer i se li han clavat les seves punxes...? Ara be, tot el dolor que produeix la punxada de l'esbarzer,  la planta el compensa a final d'estiu amb la dolçor dels seus fruits: les Móres, un fruit arrodonit, compost de nombroses petites drupes negres, que contenen suc i un diminut pinyol. La mida  de les móres varia molt segons l'indret on creix l'esbarzer. Hi té a veure el grau d'humitat i si l'esbarzer ha tingut aigua o no. Quan la planta no ha petit secada, les móres poden arribar a ser de la mida d'una cirera. El cert és que com més aigua té, més suc trobem a les drupes.

L'esbarzer (Rubus fruticosus) pertany a la família de les Rosàcies i n'hi ha diverses espècies i subespècies, totes comestibles i moltes d'elles tan similars que gairebé no es distingeixen unes d'altres. 


Mores

La móra és un fruit altament nutritiu, conté  vitamines del grup B, potassi, magnesi,  calci, ferro, coure i magnesi, però el principal component a destacar és la vitamina C (35 mg. per 100 gr. de polpa). Fixeu-vos que la natura ens proporciona ara, just a final d'estiu, aquest apreciat fruit per tal d'enfortir el nostre cos de cara als possibles refredats de l'hivern ¡¡¡

També podem consumir les fulles com a planta medicinal, perquè són bactericides, antidiarreiques i diürètiques, i també tenen vitamina C,  tant fresques com seques.

Anar a collir móres és una activitat per fer en grup, és un pretext per fer una excursió, cistell en mà,  a la vora del riu o per camins poc transitats i ombrívols. Compte amb les punxades, va be sempre portar unes tisores per tallar les rames que fan nosa,  però sempre acabem amb algunes esgarrinxades ¡¡¡


Com consumir-les?

Com que fresques no ens les podem menjar totes, les podem congelar, dins de pots de vidre. Així les podem usar a l'hivern,  quan volem fer un pastís o per decorar un gelat.
També en podem fer confitura. Només cal tenir present que el seu pinyolet pot ser molest. En aquest cas, vegeu en el receptari com procedir per eliminar el pinyol i obtenir una confitura finíssima només amb la polpa  i el suc. Segur que després d'haver-la tastada, ens mirarem els esbarzers amb uns altres ulls. 

Podeu trobar més informació interessant a: http://www.botanical-online.com/zarzamoraspropiedadesalimentarias.htm   

Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog