Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

diumenge, 25 de març de 2012

El Card marià, un banquet per depurar el cos

Card Marià
Amb les últimes pluges el Card marià (Silybum marianum) comença a créixer amb força. És el moment de collir-lo i aprofitar-lo.

Personalment, a mi m'agrada sempre contemplar-lo en detall abans de tallar, perquè el dibuix de les seves fulles el trobo senzillament preciós, semblen totes iguals i són totes diferents. 

Les betes blanques sobre el verd de fons formen un estampat perfecte, encisador, un dels dissenys més bonics de la natura.

El Card marià pertany a la mateixa família de les carxofes, i fa una flor similar però mes petita. 

Es una planta silvestre invasora, espinosa, amb les fulles dotades de punxes en el extrems. És  de creixement molt ràpid i  ens florirà a partir de maig. És molt abundant, i creix en colònies, a la vora de camins, terrenys abandonats, etc...

El Card marià és una planta ideal per descongestionar el fetge, per depurar l'organisme després dels menjars forts de l'hivern. Per això la Naturalesa ens la proporciona  ara,   per tal d'ajudar-nos en les cures depuratives de primavera. El podem consumir fresc o cuinat.

Tronxos de card marià

El procés de recol·lecció requereix uns guants i unes tisores per tallar la fulla arran de terra. Després, a casa, agafem la fulla per un cap i pelem el tronxo, per tal que quedi despullat de la part "estampada" que és la que  té les punxes a l'extem. Els tronxos es podem posar a l'amanida o bullir-los per fer guisats o sopes. Tenen un toc dolcet que els fa agradables de menjar.

Els podeu barrejar amb la verdura habitual, fer-los en bexamel, en sopa, acompanyant els guisats de carn, ... o a l'amanida. (vegeu algunes idees en l'apartat de receptes)

dimecres, 7 de març de 2012

Malves, verdes i tendres

La Malva (Malva sylvestris) és una de les poques plantes comestibles de fulla que trobem ara a final d'hivern. Aguanta molt be el fred, les plantes, ara,  solen ser escanyolides perquè el fred no les ha deixades créixer, però permeten aprofitar algunes poques fulles. 

Si l'hivern ha estat plujós, en aquesta època de l'any que som ara, la planta ja comença a ser ufanosa i podem fer una bona collita per un àpat. A partir de la primavera la Malva inicia un creixement ràpid, dens, i començarà a florir entrant l'estiu, però les fulles no les perd mai. De tota manera, quan són més bones és en aquesta època, prèvia a la floració.

Fulles de malva

De la Malva aprofitarem les fulles com a verdura, sobretot per coure, però també per l'amanida si són ben tendres. I les flors, per consumir com a decoració de les amanides.

Flors de malva


Propietats de la malva

De la Malva cal destacar-ne diverses qualitats:

1. El seu alt contingut en mucílag, cosa que la fa molt digestiva i facilita el trànsit intestinal. Per aquest motiu, aconsello barrejar-la amb altres plats de verdura, amb cereals o llegum (ben trinxada dóna la  mateixa impressió de que s'hi hagués tirat julivert). És una verdura bastant insípida i no altera el sabor dels plats, si se'n posa poca. 
En canvi, si que pot alterar la textura quan en fem un plat amb abundant quantitat, com per exemple una sopa: ens deixa una sensació peculiar a la boca. Per evitar-ho, la podem barrejar amb patata, carbassó, o qualsevol altra verdura fina. El mucílag de la Malva ens ajuda a fer un arròs cremós o una crema melosa.
Flors de malva


2. Si en algun  element nutricional la Malva és campiona, és en el seu alt contingut de Calci (Ca). La proporció és de 690 mg per cada 100 grs. de fulla. Per tal que us feu una idea del que això significa, ho podem comparar amb la llet (aliment que s'acostuma a prendre pel seu "alt" contingut en calci) i que només té 124 mg de calci per cada 100 grs de líquid.  A partir d'aquí, que cadascú valori si no és millor una crema de malves que un got de llet¡¡


3. També tenim la Malva entre les plantes que contenen més alta quantitat de proteïna, en la proporció d'uns 5 gr/100gr. Per tant, amb una bona alquímia culinària, la podem barrejar amb altres aliments vegetals i obtenir un plat proteïnic  complet (veure receptari)


La Malva és una planta abundant, ufanosa i  generosa  que creix la major part de l'any. És una de les millors plantes silvestres comestibles pel seu alt contingut en nutrients:  apart de la Proteïna i el Calci en proporcions comparativament molt altes, també ens aporta bones dosis de  Ferro, Potasi, Sodi, Riboflavina, Niacina i vitamina A. Tenint en compte que en la  natura la trobem arreu, caldria aprofitar-la millor, perquè poques verdures tenen tants nutrients com la Malva.

Cursos de plantes silvestres