Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

dimecres, 1 de febrer de 2012

Búrnia de figues: un plat amb història per menjar a l'hivern

La Búrnia de Figues s'elabora amb figues, sucre i pètals de Rosa. En el meu cas, he utilitzat la Rosa centifolia, la més perfumada de totes,  i figues saioles, que són de color verd clar i tenen una pell més resistent per mantenir-se senceres.

Què és una Búrnia? Quan jo era petita i em feia un cop de cap i em sortia una protuberància al front, fruit de la trompada, em deien que m'havia sortit una "búrnia".

En realitat la Búrnia és una mena d'olla petita, de terrissa, amb forma una mica  com de pera, o sigui, amb  protuberància a la part de la base. D'aqui -suposo-, la seva equiparació amb el bony que et surt quan et dones un cop de cap. Per tant, és fàcil entendre  el per què a aquesta l'elaboració de les figues amb roses, se la denominava Búrnia, perquè  aquest és  el tipus de recipient ideal per posar la barreja i guardar-la, encara que actualment tenim els pots de vidre que van molt millor.

La Búrnia de Figues és una elaboració dolça,  del Renaixement,  que surt esmentada per primera vegada en el Llibre del Coch, de Rupert de Nola. (l'elaboració la reprodueixo en l'apartat de receptes).

La preparació s'ha de fer  en el mes d'agost, quan els figues són madures, però no obertes, i es perfumen amb roses, que poden ser del jardí, però que jo m'estimo més que siguin de la varietat Rosa centifolia, o roses antigues, de les quals encara se'n pot trobar alguna mota mig asilvestrada en jardins abandonats o cases de pagès antigues o algun hort aïllat, o al costat d'alguna bassa...  Es la Rosa ideal per perfumar  i en aquest cas, ens perfuma les figues. També podem fer servir la Rosa damascena, molt similar.

La Búrnia de Figues preparada a finals d'agost es pot consumir als dos o tres mesos, quan el sucre s'ha fet liquid, mentrestant es guarda a la nevera, per menjar-la quan fa fred, com a postres o per esmorzar. Les calories de les figues i l'energia del sucre perfumat amb rosa, són un aliment potent per combatre el fred a l'hivern.
Cal matisar que la recepta original de Robert de Nola  fa servir figues seques, però per la meva experiència, és millor utilitzar les figues saioles al final de la seva maduració, quan han perdut aigua i es volen començar a assecar, just en el punt que volen cure de la figuera.

(Més info sobre la búrnia de figues i roses)

Cursos de plantes silvestres