Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

dissabte, 24 de setembre de 2011

Propietats nutritives de les figues de moro.

La figa de moro és un fruit que destaca sobretot pel seu alt contingut en magnesi i riboflavina, apart dels altres molts nutrients que té.

La majoria de fruites i verdures de conreu domèstic tenen baixos continguts de magnesi, degut segurament a l'esgotament dels sòls o a l'ús de fertilitzants. En canvi, en les plantes i fruits silvestres, per regla general, els continguts de magnesi són molt més elevats, i cal aprofitar-ho.

El magnesi és un regenerador cel·lular, està molt present sobretot en les cèl·lules nervioses i actua com a tonificador de l'organisme i com antisèptic. Regula l'absorció de calci i té a veure també amb el bon estat de les artèries, i per tant, el bon funcionament del ritme cardíac.

La manca de magnesi produeix sensació de casament i també de manca de memòria. Per tant, és un mineral indispensable pels estudiants. Els experts situen la dosi diària de magnesi entre 250 i 350 mg. per persona.


Els aliments que contenen més magnesi són els fruits secs: pipes, ametlles, avellanes, nous, pinyons,...tots ells amb continguts superiors a 200 mg/100 gr.  Dels fruits habituals que mengem, trobem el magnesi en els préssecs, prunes, tomàtecs, cireres, peres, ... però només en petites proporcions, entre 6-11 mg/100 gr,.
En canvi, les figues de moro tenen un contingut en magnesi  de 85 mg/100 gr, cosa que les converteix en  un aliment a tenir en compte i fàcil d'obtenir.

De tota manera, cal saber que l'aliment més ric en magnesi, és el cacau ¡¡ (visca la xocolata).

Pel que fa el contingut en Riboflavina el seu valor és de 0,3 mg/100 gr, la meitat que les pastanagues, però el doble que els tomàtecs, els préssecs, les peres, ... Aquesta vitamina de tonalitats grogues, és el que li dóna el color a la figa de moro, i com en les pastanagues,  també fa que tingui efectes beneficiosos per la vista.
Per  tant, no ens deixem perdre aquests excel·lents fruits en els darrers dies d'estiu¡¡¡

Més informació sobre les figues de moro aquí: http://www.botanical-online.com/higo_chumbera_opuntia_ficus_indica_valor_nutricional.htm

dimecres, 14 de setembre de 2011

El mes de les confitures

Plantes silvestres comestibles de tardor

Fruits de gavarrera (Rosa canina) per fer mermelada
Setembre marca la fi de l'estiu, l'hora de collir els fruits i fer-ne confitura per tot l'hivern. La Natura ens brinda tot un seguit de fruits silvestres que podem aprofitar per fer unes bones confitures i gelees per tenir uns esmorzars hivernals ben dolços o per fer pastissos casolans amb fruits propis.

Fruits silvestres per fer confitura aquest mes:
  • móres
  • figues de moro
  • serves
  • grataculs

Confitura de Figues de Moro:

La collita de les figues es pot considerar com "activitat d'alt risc", les conseqüències d'una caiguda damunt de les plantes poden ser serioses i empipadores. Compte doncs¡ Cal collir les figues de moro amb unes pinces de la carn, per no haver-les de tocar, i pelar-les amb uns guants.

Les trinxem a daus i les posem en una cassola amb sucre de canya no refinat, res d'aigua. La mida és 750 gr. de Figues i 250 gr. de sucre. Es tapa, es deixa a foc lent, i poc a poc el sucre es desfà i els fruits perden l'aigua. Es deixa bullir uns 20 minuts i es passa pel passapurés, per tal que el suc i la carn del fruit quedin separats dels múltiples pinyolets que té aquest fruit.

A partir d'aquí  ja es pot consumir o posar en pots i bullir-los al bany maria abans de guardar.
Es una melmelada molt dolça, transparent i viscosa i amb un sabor nou molt peculiar.

Una altre recepta ideal és la Mermelada de fruits de gavarrera

dimarts, 13 de setembre de 2011

Setembre: l'hora de collir els fruits

Gra de Pastanaga Salvatge (Daucus carota). Un excel·lent i desconegut condiment, un sabor fort, aromàtic, penetrant i alhora, fresc. Aquesta planta és molt abundant, gairebé invasora. La trobem arreu i la podem distingir per les seves flors blanques, disposades  en forma d'umbel·la, que floreixen des de maig i juny fins a final d'agost. A partir d'aquí l'umbel·la es contrau com per protegir els minúsculs granets que fa. És el moment de collir-les, assecar-les i passada una setmana, les podem desfer-les amb les mans, per separar el gra dels minúsculs tronquets. Podem guardar aquests granets en un pot de vidre i ens serviran per condimentar les llenties, les amanides, el puré, etc. 
Jo he volgut provar de fer pa amb gra de Daucus carota, i a l'hora de pastar la massa hi vaig posar dues cullerades de gra. El resultat, un sabor penetrant, desconegut, però que convida a menjar. En definitiva, un pa per sorprendre.

Cursos de plantes silvestres