Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

dijous, 26 de maig de 2011

Reflexions sobre gastronomia històrica

Plantes silvestres comestibles en l'història

Les modes i l'exotisme han condicionat, al llarg de la Història, la gamma de productes que formen part de la nostra alimentació. 

Ja a l'Edat Mitjana, les classes benestants tenien el sucre refinat com un ingredient  molt comú en la seva alimentació. Prova d'això la trobem en els receptaris del Renaixement: els dolços els encantaven i el sucre el feien anar a dojo. 

Un dels plats més famosos i reputats era el "menjar blanc",  un guisat llarg, a base de gallina i ametlla, i que tenia també molt de sucre en la seva elaboració, com molts d'altres menjars medievals i del Renaixement.

No és que el sucre fos un ingredient abundós a l'època, sinó que el seu ús distingia les classes benestants de les que no s'ho podien permetre. Era un ingredient "de moda" per les economies privilegiades.



Segurament les classes menys afavorides -i que no tenien cronistes oficials per divulgar la seva cuina-s'havien de limitar a menjar més farina i verdures, molt probablement, herbes salvatges, com ara la vinagrella o l'anet, plantes molt abundoses, a l'abast de tothom, i que van tenir una importància i un protagonisme en els mercats de la majoria de ciutats.

Però vingueren els Espinacs, procedents del continent asiàtic i com a tota novetat, van aterrar directament a la taula de les classes benestants, que eren les poques que es podien permetre menjar productes nous i d'importació. Els espinacs es van posar de moda i mica en mica van acabar amb les altres fulles similars, de herbes silvestres,  que consumia el poble ras. Perquè aquest, quan millorava la seva condició econòmica, el que feia era accedir als productes que acostumaven a consumir les classes altes adinerades, deixant de banda els productes que havien consumit fins aleshores.

Si mirem fredament, sempre ha estat així. No cal anar més lluny en el temps. Mirem només com les pomes golden i estarking han tret del mercat aquelles pometes del ciri, petitones i dolcetes, o moltes altres varietats locals, que han quedat en l'oblit. Així ha passat amb nombrosos productes, entre ells, les plantes silvestre comestibles.



Els aliments que són novetat, acaben sovint per eliminar del consum habitual aquells més similars, que sempre han estat consumits i que ja no tenen atractiu. Sovint aquesta tendència va lligada a una evolució social i econòmica amb una seqüència que sempre es repeteix:
  1. el producte exòtic atrau,
  2. és més car que els productes locals
  3. i per això, de primer, només s'ho poden permetre les classes socials benestants.
  4. Un cop el producte ha entrat en el circuit de mercat, consumir aquell producte exòtic o importat, esdevé un repte per a les economies familiars en el moment que s'ho poden permetre.   
Així és com molts dels productes que consumim actualment han entrat en la nostra dieta occidental procedents d'altres àrees del planeta, i han pres la plaça a algun altre producte similar que ja existia. El primitiu producte autòcton, sigui per raons comercials, o perquè el nou condeix més, o per simple moda, ha quedat en l'oblit.



Això és el que ha passat amb moltes plantes silvestres comestibles. Aliments en tota regla que històricament sempre s'han consumit, però que el mercat les ha deixades fora dels circuits habituals, fins el punt d'ignorar-les totalment com  aliments.



Recuperar el  seu consum equival a triplicar el nombre d'ingredients de la nostra dieta habitual. Per tant, equival també a ingerir molta més diversitat de components alimentaris i sobretot, a gaudir de la vitalitat i la força d'aquestes plantes, completament ecològiques i biològiques, ja que al ser salvatges o silvestres, han crescut sense components químics i en total harmonia amb l'entorn.

diumenge, 15 de maig de 2011

Roses per acompanyar

De roses n'hi ha milers de varietats, però per  mi, la millor i més perfumada i més Rosa rosa, és aquesta, una varietat de rosa que es troba en totes les cases de pagès antigues, en els jardins vells, en els horts de sempre.

Roses milfulles

És la Rosa de tota la vida, i per això, com deia la meva mare, són "Roses antigues", ja no se'n crien, però són les que fan més olor, i són ideals per fer licors i gelees. 

Ara estan en plena floració!

Pètals en amanida

Recepta de Flam de Saüc

Donat que le flors de Saüc duren poc, és qüestió d'aprofitar-les el màxim durant aquest mes per gaudir-ne.
Un dels plats que podem preparar és el Flam de Saüc:

Ingredients:
  • Un litre de llet de soja
  • 250 gr. de sucre no refinat bio
  • un plat ben ple de flors de saüc
  • una cullerada sopera generosa d'agar-agar
Procediment:
Posem la llet de soja en un gran bol i hi submergim les flors.
Ha de quedar que la llet no es vegi.
Ho deixem durant tota la nit a la nevera. L'endemà ho portem a punt d'ebullició. Quan comença a bullir treiem les flors, ho colem, hi posem el sucre i l'agar-agar i es deixa bullir mitja hora.
Es cola de nou i es posa en recipients per poder-ho abocar posteriorment a l'hora de servir. Cal deixar-ho refredar i que es prengui, ben be calen unes 6-8 hores.
Es pot servir regat amb licor de rosa o amb confitura.

divendres, 13 de maig de 2011

El Saüc

El Saüc o Sauquer (Sambucus nigra) és un arbre que sol créixer aprop de les cases o en llocs frescos i frondosos. El veiem sovint al costat de les velles masies i a les vores de rieres. 

L'escorça i les fulles no són comestibles, sinó que tenen cert grau de toxicitat, però les flors són delicioses.
Flor de saüc
 El seu sabor és intens, amb molta personalitat i acaba per agradar. Es una de les flors més delicioses que hi ha, la llàstima és que són molt efímeres. Cal collir-les en el moment de la floració, que dura aproximadament una setmana. Durant el mes de maig és quan trobem més saüquers florits, ara és doncs quan cal aprofitar-ne les flors, només duren uns dies.
  • Podem menjar les flors arrebossades com si fossin bunyols, amb un polsim de canyella per damunt.
  • Podem usar-les també per infusionar la llet i fer-ne un flam a l'aroma de saüc.
  • Les podem barrejar amb poma, per infusinar la compota i fer una gelea de saüc... 
    A la foto, pastís de poma i gelea de flor de saüc          

dimecres, 11 de maig de 2011

Benvinguda Primavera (Primula officinalis)

Primavera doble: pel temps que som, i per la planteta que ens saluda cada any aquesta temporada, la Primavera (Primula officinalis). La podem trobar en zones de muntanya, per sobre dels 1000-1200 mts.

És una planta d'un pam d'alçada, fulles arran de terra i una tija amb la flor al capdamunt, amb forma de campaneta, de color groc. No té aroma, però si una forma original i un color groc molt viu.


Utilització:
les flors de la Primavera ens proporcionen  una decoració original per una amanida


Les fulles, arrebossades amb farina, queden tieses i són molt bones i cruixents.
També les podem utilitzar per fer una sopa vegetal, una sopa de... primavera.


Podeu veure una recepta: http://www.botanical-online.com/hojas_primavera_rebozada.htm

Cursos de plantes silvestres